TEATRE

El Bergman més íntim s’instal·la al Teatre Akadèmia

L’espectacle retrata les fluctuacions d’una relació de parella al llarg de més de 20 anys

Les ganes de Marta Gil de dirigir Escenes d’un matrimoni venen de lluny. “Fa 10 anys que vull fer-la. El text em va impactar des de la primera vegada que el vaig llegir”, afirma la directora teatral. Gil salda ara el deute amb si mateixa al Teatre Akadèmia amb un muntatge protagonitzat per Anna Sabaté i Jordi Figueras que es podrà veure fins al 29 d’abril. Coproduït per Les Antonietes Teatre i Nexus Europa, l’espectacle posa el focus en la intimitat que es desprèn del text d’Ingmar Bergman per retratar les fluctuacions d’una relació de parella al llarg de més de 20 anys. “Són dues ànimes que es troben -explica Gil-. El seu amor va més enllà de les circumstàncies del matrimoni i dels obstacles que els separen, tenen un lligam molt fort”.

Coincidint amb el centenari del naixement de Bergman, Escenes d’un matrimoni arriba a l’Akadèmia per posar damunt la taula qüestions com l’enamorament, la convivència conjugal, les infidelitats i els retrobaments. Gil s’aproxima a la història a través de la metateatralitat i amb la voluntat de trencar la quarta paret. “He dirigit el text intentant plasmar-hi la meva mirada personal”, assenyala. Amb una escenografia conceptual a base de mòduls que es mouen i aïllen els actors, la directora ha potenciat la idea que “en una relació tothom interpreta un paper, perquè ens construïm a partir de l’altre”, diu. Aquesta idea es reforça amb accions concretes, com ara que els actors es canvien de roba sense ocultar-se dels espectadors.

Escenes d’un matrimoni es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya el 2009 de la mà de Marta Angelat, amb Francesc Orella i Mònica López. L’any passat, Ricardo Darín i Andrea Pietra també van protagonitzar-la al Teatre Tívoli sota la direcció de Norma Aleandro. Malgrat que l’espectacle és recurrent a la cartellera catalana, Gil afirma que no ha vist cap de les dues adaptacions. “Com que fa temps que la vull dirigir, he evitat veure-la perquè no em volia intoxicar ni influenciar i per conservar la meva pròpia mirada”, assegura la directora, que defensa que l’espectacle ofereix “una visió positiva del matrimoni” perquè els protagonistes “trenquen els paranys socials i familiars per estar junts”.