Cultura 16/02/2017

La Berlinale també crida “Black lives matter”

X.s.
2 min
James Baldwin, al centre de la imatge.

BerlínJames Baldwin va ser un escriptor i activista incansable en la lluita contra la discriminació racial als Estats Units. Ahir es va projectar a la Berlinale el documental I am not your negro de Raoul Peck, nominada a l’Oscar, que s’acosta a la carismàtica figura de Baldwin fent servir com a base les 30 pàgines del seu manuscrit inacabat, Remember this house, que explora el racisme dels Estats a través de la història, del cinema i dels records sobre tres amics seus: Martin Luther King, Malcom X i Medgar Evers, tres companys de lluita, tots tres assassinats. Narrat per Samuel L. Jackson, el film conté eloqüents imatges d’arxiu de Baldwin fent sentir la veu indignada i plena de dignitat de l’home negre en la televisió americana i documents de la infàmia com les impactants fotos d’una estudiant negra assetjada pels companys d’institut a Carolina del Nord, però el més impressionant del film és la vigència i actualitat de les reflexions que Baldwin va posar per escrit el 1979. Quatre dècades després, els avenços socials són innegables, però també que la igualtat entre blancs i negres queda lluny.

En la competició oficial, superada la gloriosa jornada de dimarts, ahir va ser un dia gris. Colo, de Teresa Villaverde, examina els estralls de la crisi econòmica a través d’una família de classe mitjana en plena descomposició amb el pare a l’atur i deprimit, la filla adolescent a la deriva i la mare superada per la situació. Villaverde, figura clau del cinema portuguès modern, apunta cap a una poètica de la incomunicació, però el resultat és més aviat tediós. El veterà Volker Schlöndorff va presentar el drama Return to Montauk, en què Stellan Skarsgård i la magnètica Nina Hoss són dos amants que es retroben després de més de 15 anys sense veure’s. La història no transcendeix els llocs comuns d’aquest gènere -les dones guanyen en saviesa i els homes són sempre uns nens que no creixen- però el pitjor és que no té vida i les emocions dels personatges semblen reescalfades.

stats