CINEMA
Cultura 21/02/2018

La Berlinale es desperta amb el malson de Soderbergh

Visceral, trepidant i juganera, 'Unsane', va ser rodada en només dues setmanes fent servir iPhones en lloc de càmeres

Xavi Serra
2 min
El cineasta Steven Soderbergh, ahir a Berlín.

Enviat especial a BerlínDe tots els cineastes consagrats en actiu, Steven Soderbergh sembla que és el que s’ho passa més bé dirigint. Aquest dimecres va presentar a la Berlinale la segona pel·lícula que ha dirigit després de la seva breu retirada, Unsane, que va rodar en només dues setmanes fent servir iPhones en lloc de càmeres. Visceral, trepidant i juganera, la pel·lícula sembla el debut d’un jove director indie i no la que fa trenta en la carrera d’un autor amb una Palma d’Or i un Oscar en el currículum.

La protagonista del film -Claire Foy, la reina Elisabet II de The Crown - se’ns presenta com una dona perseguida per la por d’estar sent observada per un assetjador obsessionat amb ella. El seu trauma no sembla justificar, tanmateix, que la ingressin contra la seva voluntat en un manicomi per haver explicat durant una consulta psiquiàtrica que ha tingut pensaments suïcides. Però el malson puja de nivell quan descobreix que un dels treballadors del centre és, precisament, el seu assetjador. Soderbergh juga amb nosaltres: ¿el que veiem és la realitat o el producte d’una ment trastocada?

El cameo de Matt Damon

Perturbada -títol de l’estrena a Espanya que elimina l’ambigüitat de l’original Unsane - se situa còmodament entre el drama psicològic i el thriller de terror sense apartar-se gaire dels codis del gènere. La veritable novetat és la immediatesa de la posada en escena de Soderbergh i les interpretacions dels actors, dos aspectes íntimament relacionats. “Rodant amb un iPhone puc posar la càmera allà on vulgui en qualsevol moment, el rodatge va molt més ràpid i l’energia no es perd”, explica el director. Matt Damon, que sentia curiositat pel projecte, hi fa un cameo d’uns minuts que Soderbergh va rodar en només hora i mitja, una setmana abans de començar la producció. “L’únic problema de l’iPhone és que la profunditat de camp és enorme i també és molt sensible a les vibracions, però els beneficis superen els desavantatges -opina Soderbergh-. Rodar aquest film m’ha fet sentir com un cineasta adolescent. Serà molt frustrant tornar a rodar d’una manera convencional. De fet, al nou projecte que començo la setmana que ve [sobre els papers de Panamà ] faré servir el mateix mètode”.

Les imatges de l’iPhone no tenen un acabat polit i net, però això juga a favor de la pel·lícula. Soderbergh, com és habitual, produeix, dirigeix, munta i fotografia la pel·lícula, que tot i ocupar un lloc menor en la seva filmografia desprèn l’energia d’un director reconciliat amb el cinema. “Treballar a la sèrie The Knick em va reactivar com a cineasta. Em vaig adonar que el que resultava frustrant del cinema era la indústria i el negoci, no dirigir -explica-. A més, avui la distància entre una idea i la seva execució és cada vegada més petita. És un moment molt excitant per fer cinema”.

stats