Publicitat
Publicitat

CINEMA

La Berlinale més feminista abraça el moviment #MeToo

Wes Anderson, Gus Van Sant i Steven Soderbergh, plats forts de la competició del festival

A Dieter Kosslick, el director de les últimes disset edicions del Festival de Berlín, només li queden dos anys abans de retirar-se i no pensa deixar que ningú li esguerri la treballada imatge que ha construït de la Berlinale com el súmmum de la consciència política i social. L’edició que comença avui -la primera d’un festival de sèrie A després del cas Weinstein- abraça la causa del moviment #MeToo amb una sèrie d’accions que marcaran la pauta per a Canes i Venècia: un servei d’atenció telefònica i una plataforma online per assessorar les víctimes d’agressions sexuals, taules rodones sobre assetjament i una política de programació que exclou les pel·lícules amb participació d’abusadors. A més, el festival ha posat fi al dress code que obligava les dones a portar talons alts a la catifa vermella. Si l’any passat els festivals discutien sobre Netflix, aquest any veurem una cursa per veure qui és més feminista.

La programació d’aquest any arrencarà fort amb el retorn de Wes Anderson quatre anys després d’estrenar El Gran Hotel Budapest a Berlín. La nova pel·lícula, Isla de perros, recupera la tècnica de l’ stop-motion que el director ja va utilitzar a Fantastic Mr. Fox per explicar una aventura ambientada en un futur distòpic en què tots els gossos del Japó han sigut enviats a una illa plena d’escombraries per protegir els humans d’una epidèmia de grip canina. La pel·lícula serà l’única gran estrena de Hollywood a la Berlinale, però el cinema indie també estarà representat per dos dels seus pesos pesants: Gus Van Sant portarà un biopic sobre un dibuixant tetraplègic interpretat per Joaquin Phoenix, Don’t worry, he won’t get far on foot, i Steven Soderbergh, el thriller psicològic Unseen, rodat amb un iPhone.

Per la competició hi desfilaran estrelles com Isabelle Huppert, ganxo del drama psicològic de Benoît Jacquot Eva, i un Robert Pattinson instal·lat en el cinema d’autor que fa de pioner al western Damsel. També Willem Dafoe, nominat a l’Oscar per The Florida project, que rebrà un Os d’Or honorífic. La figura de Romy Schneider serà evocada a 3 tage in Quiberon, que recrea l’entrevista i la sessió de fotos d’un reportatge que va canviar la imatge que el món tenia de l’actriu. Dovlatov se centra en la figura del prestigiós escriptor i periodista rus cenyint-se a sis dies del 1970 i a la seva lluita contra la censura soviètica. I dos films recrearan atemptats terroristes que van fer història: Utøya 22. juli aborda a través els ulls d’una noia l’atac del neonazi noruec Anders Breivik a l’illa d’Utøya que va causar 69 morts, i 7 days in Entebbe, el segrest el 1976 d’un avió ple de ciutadans israelians que va acabar aterrant a Uganda.

La quota cinèfila de la competició està coberta amb el filipí Lav Diaz, que presentarà un musical que, sorpresa, no serà la pel·lícula més llarga del festival. Les quatre hores del film no són res comparades amb les més de 36 hores de 6144 x 1024, de Margaret Honda, que es veurà a Forum, una secció que enguany té films d’autors que ja voldrien molts festivals: Hong Sang-soo, Sergei Loznitsa, Guy Maddin, Corneliu Porumboiu i Claire Simon.

Pel que fa a la collita catalana, dos debuts femenins: el drama familiar Con el viento, de Meritxell Colell, i Trinta lumes, de Diana Toucedo, sobre la relació amb la mort dels habitants de la serra d’O Courel (Galícia). A Berlín també hi seran Isabel Coixet, per fer la presentació internacional de La llibreria, i Àlex Brendemühl amb un rol secundari al drama La prière.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT