ART
Cultura 30/06/2012

Bernardo Laniado-Romero: "Som una llebre amb la closca d'una tortuga"

Rigorós "El museu ha de ser una tribuna per estudiar Picasso lluny d'esperpentismes" Ambiciós "És fonamental estar al centre del món picassià"

Antoni Ribas Tur
3 min
Bernardo Laniado-Romero va ser el coordinador general del Museu Picasso de Màlaga i en va ser el director entre el 2004 i el 2009.

BARCELONABernardo Laniado-Romero (Guayaquil, Equador, 1964) es va convertir al febrer en el tercer director del Museu Picasso de Barcelona, després de Maite Ocaña i Pepe Serra. El seu segell es començarà a notar amb quatre exposicions documentals que ha organitzat per celebrar el cinquantè aniversari del museu i amb una mostra monogràfica dedicada a La vida , una obra clau de l'època blava.

De Picasso s'ha dit que ja està tot escrit. Què en pensa d'aquesta afirmació?

No hi estic d'acord. Crec que encara hi ha moltes coses a dir sobre Picasso. La meva tasca i la meva responsabilitat, i la responsabilitat d'aquest museu, és reconduir els discursos sobre l'artista i també ser una tribuna on poder discutir, tractar i estudiar Picasso d'una manera seriosa, professional i allunyada d'esperpentismes que només aconsegueixen crear barreres que no ens deixen veure l'obra, que és l'important. I això és el que en general hem oblidat.

Com es traduirà aquesta òptica?

Les exposicions que es podran veure al museu l'estiu i la tardor del 2013 són un molt bon exemple d'aquesta història. A l'estiu es podrà veure Yo, Picasso, que encara prové de l'etapa de Pepe Serra. Eduard Vallès i Isabel Cendoya, els comissaris, ressegueixen com Picasso va construir la seva imatge de geni des de ben jove fins a la seva mort. Això s'havia fet per escrit, però no s'havia mostrat amb una exposició d'aquest nivell.

¿L'altra exposició que va anunciar per al 2013 és la dedicada a La vida ?

Sí, a la tardor ens endinsarem en La vida , que pertany a l'època blava, el primer moment personal de l'obra de Picasso. Aquestes dues exposicions són un exemple d'aquesta línia. Per fer l'exposició dedicada a La vida , el Museu d'Art de Cleveland i el Museu Picasso hem sumat esforços i hem fet un treball científic conjunt molt important perquè narra una història que no s'havia explicat fins ara. Crec que és molt important perquè ens acosta a la història, a la realitat de Picasso, que sempre és fascinant. I aquesta obra tan important es veurà per primera vegada al Museu Picasso coincidint amb el seu cinquantè aniversari.

Arran de la col·laboració amb el Museu d'Art de Cleveland, ¿té previstes més aliances internacionals?

Crec que les aliances són absolutament fonamentals i necessàries per al museu, però no només a escala internacional, sinó també a escala local i regional, això és clar com l'aigua. Estem treballant en altres casos locals, regionals, espanyol i internacional.

¿Té previst crear-se un equip o envoltar-se d'experts picassians?

Primer de tot hi ha el personal del museu: és fantàstic estar treballant amb el grup de professionals que hi ha aquí. I hi ha un grup d'experts amb què he treballat en els últims deu o quinze anys, i sempre hi ha noves incorporacions. Constantment conec gent nova i llegeixo nous textos. Considero que és fonamental estar al centre del món picassià.

La seva arribada al centre coincideix amb la transformació del museu, aquest estiu, en una fundació pública. Quins creu que seran els nous reptes a partir d'ara?

És un fet fonamental. A partir d'ara el beneficis revertiran directament en nosaltres i, sobretot, és important l'agilitat en els tràmits i la gestió del dia a dia del museu: som una llebre amb la closca d'una tortuga.

¿Disposar de recursos li permetrà ampliar la col·lecció?

També és una de les meves responsabilitats i hi estem treballant. Probablement al llarg del 2013 podrem anunciar una sèrie de donacions, dipòsits i intercanvis tant d'obres com de documents.

A més de les quatre exposicions documentals que ha organitzat per celebrar el mig segle del museu, quan es començarà a veure la seva línia de manera plena?

Estem treballant en les exposicions fins al 2018. Al meu programa hi ha tres tipus d'exposicions: les dedicades a Picasso, a Picasso en relació amb els seus contemporanis i a Picasso amb els nostres contemporanis. Cada any hi haurà una gran exposició i dues més de dimensions reduïdes centrades en la col·lecció permanent del museu.

stats