Catalunya exposa la seva 'Singularitat' a la Biennal de Venècia

VenèciaAquest dijous se celebra la inauguració oficial de 'Catalonia in Venice. La Singularitat', el projecte del cineasta Albert Serra que representa el país en la 56a edició de la mostra internacional, dins dels anomenats 'Eventi Collaterali'. El pavelló que acull les expedicions catalanes a Venècia impulsades per l'Institut Ramon Llull hi llueixen cinc grans pantalles on es projecta el film amb què Serra aborda la relació entre la humanitat i la tecnologia. Ell i la comissària del projecte, Chus Martínez, han fet d'ambaixadors en la presentació a la premsa, prèvia a la inauguració d'aquesta tarda.

'Catalonia in Venice. La Singularitat' és una pel·lícula de més de 12 hores de durada, que es projecta segmentadament en cinc pantalles de gran format. Cada pantalla conté un fragment de 3 hores de durada, excepte la que rep el visitant, que és un tall de 6 minuts per ubicar-lo argumentalment. El pavelló és una sala de projeccions a les fosques on el visitant pot, si vol, restar hores i hores mirant el film.

Una distopia en cinc pantalles

L'argument parteix de la reflexió que "el món del treball s'ha acabat", en paraules de Martínez, i en aquest context una mina d'or (metàfora de qualsevol iniciativa individual) esdevé l'única esperança de prosperar a la vida d'un grup de persones. "Com a 'Capital', de Picketty, és aquesta mateixa idea de 'pelotazo', del 99% de tots nosaltres que busquem una sortida miracle a un món millor", detalla Martínez.

'La singularitat' fa referència al terme amb el qual matemàtics i investigadors d'intel·ligència artificial es refereixen al moment en què la nostra relació amb les màquines canvia, quan la tecnologia deixa de ser una eina i comença a ser un acompanyant de l'espècie humana. La discussió al voltant d'aquest fenomen incipient entre Albert Serra i Chus Martínez és el que ha donat forma a les més de 12 hores d'imatges que composen el film.

La pel·lícula combina la narració amb seqüències evocadores. Vol ser un reflex d'aquesta transformació en la relació de la humanitat amb la tecnologia que, en paraules de Serra, està allunyant el cos de la centralitat en les relacions físiques i simbòliques en benefici dels dispositius, de les màquines.

Serra, molt satisfet

Albert Serra es mostrava aquest matí satisfet amb l'adequació del projecte a l'espai del pavelló, i content d'haver culminat un projecte "diferent" dels anteriors, que li ha permès anar més lluny "a nivell de to, atmosferes i versemblança", en un context cada cop més inversemblant i arbitrari". "Guardar aquests dos extrems i que a l'hora hi hagués la possibilitat de crear una imatge real m'apassionava", ha confessat.

Sobre la recepció d'aquesta producció per part dels visitants, Serra ha confiat que entendran "la pulsió narrativa que hi ha al darrere, la seva innocència i la voluntat de fer créixer una ficció, un món paral·lel, gairebé exclusivament a través de les imatges, amb aquella delicadesa i petita sofisticació en els detalls que jo sempre he estimat".

La participació de Catalunya a la Biennal està impulsada i coordinada per l'Institut Ramon Llull, enguany amb un cost total de 497.000 euros. El seu director, Àlex Susanna, ha remarcat avui que la proposta està obtenint un ampli ressò internacional (a la inauguració d'aquesta tarda estan confirmades més de 300 persones).