Publicitat
Publicitat

Cinema

"A 'Blade Runner 2049' l'entorn és encara més tòxic"

Ryan Gosling explica a Barcelona que el seu personatge es fa preguntes sobre la seva identitat

“Les coses han empitjorat, els personatges estan més aïllats i l’entorn és encara més tòxic”, diu Ryan Gosling sobre la pel·lícula Blade runner 2049. No vol avançar res que en aquesta època tan suspicaç pugui considerar-se un espòiler, però amb ben poques paraules suggereix que la ciutat de Los Angeles fosca i confusa que va imaginar Ridley Scott a Blade runner (1982) encara ho serà més. En declaracions a Efe, l’actor nord-americà va assegurar ahir que la pel·lícula “continua la narració” del film original, que “deixava moltes preguntes obertes”. Gosling va ser a CineEurope, la convenció oficial de la Unió Internacional de Cinemes que se celebra aquesta setmana a Barcelona. Es tracta d’una trobada professional en què productors i distribuïdors promocionen les seves pel·lícules entre els exhibidors.

En representació de Blade runner 2049, que s’estrenarà a l’octubre, també van venir el director Denis Villeneuve i les actrius Ana de Armas i Sylvia Hoeks. I tant ell com elles van mantenir la prudència de Gosling. “No puc dir res de l’argument. Només puc dir que és una història dramàtica i bonica, que provoca la mateixa sensació d’ofec que el primer Blade runner ”, va advertir l’holandesa Sylvia Hoeks, que en el film interpreta el paper de l’ajudant de Neader Wallace (Jared Leto), un fabricant de replicants. La cubana Ana de Armas, “l’amant i la millor amiga” de l’agent K (Gosling), tampoc va sortir-se del guió, tot i que recordant el rodatge també va donar alguna pista sobre com serà Los Angeles el 2049, trenta anys després que Rutger Hauer digués que havia vist atacar naus en flames més allà d’Orió i raigs C brillant en la foscor prop de la porta de Tannhäuser. “El rodatge va durar cinc mesos i va ser molt intens, amb llargues jornades immersos en el món fosc de Blade runner, on sempre és de nit i sempre plou”, va informar De Armas.

Donar continuïtat a Blade runner ha sigut, durant molt anys, una empresa impossible. No era fàcil assumir la responsabilitat d’estar a l’altura d’un dels films que van redefinir la ciència-ficció cinematogràfica inserint-la en un relat detectivesc, en aquest cas inspirat en la novel·la Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick. Finalment el repte el va acceptar el canadenc Denis Villeneuve, director de films com Arrival (2016), Sicari (2015) i Enemy (2013). “Fer la segona part d’una obra mestra com Blade runner és un projecte arriscat. Les possibilitats d’èxit són molt poques perquè ningú anirà a veure la pel·lícula per ella mateixa, sinó que la compararà amb la primera”, va explicar Villeneuve, que tanmateix recorda que ha dirigit Blade runner 2049 amb “total llibertat”. Això sí, avança que l’espectador es trobarà una “pel·lícula negra i detectivesca com la primera” en què un policia inicia una investigació que el durà a “somiar un món millor”. “Vivim en un món amb molta foscor i en el qual sembla que no hi ha esperança, i la pel·lícula és una extensió d’aquesta realitat”, afegeix Villeneuve.

Quan K troba Deckard

Harrison Ford, que a Blade runner era un policia que havia de perseguir uns replicants més humans que els humans, torna a ser Deckard a Blade runner 2049, però amb trenta anys més. Gosling descriu el seu paper com a agent K com el d’“un policia al qual una investigació el porta a fer-se preguntes, algunes de relacionades amb la seva pròpia identitat”, que precisament era una de les qüestions que amoïnaven Deckard al primer film.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT