Bob Dylan, premi Nobel de literatura? Un músic? Un poeta? El debat està obert
De l'acusació de "hippys senils i balbucejants" que fa Irvine Welsh al jurat al "gegant de les lletres" segons Milena Busquets: les reaccions a les xarxes
BarcelonaL'anunci del Premi Nobel de literatura a Bob Dylan ha aixecat polseguera. Per ser honestos, cada any hi ha polèmica i, sobretot, reaccions enfrontades sobre qui se'l mereixia més i també sobre la finalitat del premi: ha de tenir en compte la popularitat del premiat? O precisament ha de posar el focus en grans escriptors amb poc ressò? Com es valora la qualitat d'una obra?
Però la decisió de premiar un músic –o un poeta, diran alguns– ha afegit un nou element de discussió. Els primers en reaccionar ha estat el gremi d'escriptors, però també polítics, periodistes, la massa de partidaris i detractors del músic... Ja ho deia l'escriptor Jordi Puntí:
Ara bé, no hi ha opinions –i estils– més oposats que els d'Irvine Welsh i Salman Rushdie. A partir d'aquí, el debat sobre entre partidaris, detractors i molts dubtes.
Irvine Welsh: “Sóc fan de Bob Dylan, però això és un premi a una nostàlgia mal entesa concedit per les pròstates ràncies d’uns hippys senils i balbucejants”.
Salman Rushdie: “D’Orfeu a Faiz, el cant i la poesia han estat estretament lligats. Bob Dylan és el brillant hereu de la tradició dels bards. Bona elecció”.
A FAVOR
EN CONTRA
L'escriptor Sebastià Bennasar defensa en un article que "hi ha centenars i fins i tot milenars de poetes millors que ell. Sense anar gaire lluny, a casa nostra mateix". Creu que "el mal que li ha fet el comitè Nobel a la literatura és terrible". I afegeix: "Perquè la imatge que es projecta és que ni tan sols les persones que en teoria més llegeixen del món, llegeixen. Ara es dediquen a escoltar cançons i a valorar-les".
L'escriptor Joan Pons: "Com si un metge homeòpata guanyés Nobel medicina".
Sebastià Alzamora a l'ARA no qüestiona la qualitat de Bob Dylan –"Qui consideri que és una elecció inoportuna, estrafolària o fins i tot escandalosa deu ser que no ha llegit Bob Dylan o, pitjor encara, que és admirador de Joaquín Sabina"–, però sí el criteri del jurat dels Nobel, resignat o desacomplexat: "Han volgut anar de transgressors, quan ja fa temps que Dylan és tan canònic com Vargas Llosa, i a més ha envellit molt millor".
