Bon Nadal amb un poema inèdit de Vinyoli

BarcelonaJoan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) va convertir la poesia en el motor de la seva vida. Es va lliurar totalment a la seva obra. Aquest any s’ha celebrat el centenari del naixement de l’home a qui Enric Casasses va descriure com “el mag que feia segles que esperàvem”. L’ARA vol felicitar el Nadal a tots els lectors amb un poema inèdit d’aquest poeta amb un gran talent per il·luminar-los a través de versos aparentment senzills. Nadal és el poema que va enviar el 1939 dins una felicitació a Maria Bernet. Anys més tard, el 1952, quan Bernet ja s’havia casat amb l’arqueòleg Joan Maluquer de Motes, Vinyoli els va escriure una dedicatòria: “Per als meus amics, Joan Maluquer i Maria, amb sincera amistat i cordial agraïment per les inoblidables hores de Salamanca que, gràcies a ells, he viscut”.

“Els meus pares i Vinyoli eren molt amics des dels anys de la República. Va ser una època d’explosió de tota mena d’il·lusions al país i d’efervescència cultural. Segurament es van conèixer en alguna de les sessions poètiques de Vinyoli o en alguna de les moltes trobades culturals de l’època”, explica Jordi Maluquer de Motes i Bernet, fill del matrimoni i catedràtic d’història i institucions econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Joan Maluquer va estudiar arqueologia a la universitat en època republicana. “Es va instaurar un sistema d’avaluació global dels alumnes sense qualificacions específiques per assignatures. No hi havia exàmens. A la classe només eren tres alumnes: ell mateix, Salvador Espriu i l’historiador Frederic Udina”, detalla Maluquer. A les classes, que eren obertes, també hi anaven altres intel·lectuals que no eren estudiants, com Vinyoli i Martí de Riquer. Amb Vinyoli, Maria Bernet i Joan Maluquer compartien esperit crític i inconformisme. Va ser en aquella època que Maluquer i altres estudiants com Antoni de Moragas, Joan Teixidor i Martí de Riquer van formar societats secretes com Homes de Bé i Com Cal. En aquestes trobades es debatia sobre temes tan inversemblants com ara la relació entre els raucs de les granotes al juliol i l’homosexualitat femenina.

Maria Bernet era una dona d’esperit inquiet. Quan va esclatar la Guerra Civil va treballar com a traductora internacional, a les ordres del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel per a la Generalitat. Va ser professora de la universitat republicana i va col·laborar en el salvament del patrimoni documental. Amb la Guerra Civil, el reial monestir de Pedralbes es va convertir en la seu de l’Arxiu Històric General de Catalunya. Pedralbes estava fora del radi acostumat de les bombes i el monestir es va atapeir de documentació, de mobiliari i d’objectes artístics. “La mare va ajudar a traslladar els arxius a Pedralbes en camions militars”, diu Maluquer.

Joan Maluquer va ser catedràtic d’arqueologia a Salamanca del 1949 al 1959. “Per casa seva van passar-hi molts catalans, entre els quals Joan Vinyoli”, explica Maluquer. El poeta va voler dedicar aquest poema de Nadal a una dona amb qui tenia una gran amistat, Maria Bernet, el cognom de la qual ell escrivia amb ve baixa, tal com s’escriuria etimològicament. Vinyoli mai va abandonar la poesia. Es va preguntar pels grans temes existencials -l’amor, la fe, la mort- des del seu debut, Primer desenllaç (1937), fins a Passeig d’aniversari, que publicaria el 1984.

Nadal

Què cerques en la nit immensa

I què rastrejes pel camí gebrat?

Busco Nadal que ja comença

com una estrella dins la soledat.

Segles de llum la separen

del cor contristat.

Però en la nit el vent de les carenes

reposa extasiat,

però en la nit el fred esdevé claredat

i sento que l’estrella brillarà aviat.

Una lluor no terrenal fulgura

la terra dura de l’hivern

i a mitja nit la soledat atura

el seu respir com si escoltés lo etern.

La veu antiga de l’oracle

com una font s’ha desglaçat.

I comença el miracle

com una gran pietat

que lliga cel i terra, estel i fulla, edat

nova i antiga en un mateix somriure.

L’home es sent l’ànima innocent i lliure

i tot s’uneix i volta davant l’eternitat.

A Maria Vernet

Joan Vinyoli

Nadal 1939