Bonachela aterra al Mercat de les Flors amb la intensa ‘Ab[intra]’

El Festival Grec posa la ullera de llarga vista en direcció a Austràlia amb un dels espectacles més esperats d’aquesta edició

El Festival Grec posa la ullera de llarga vista en direcció a Austràlia amb un dels espectacles més esperats d’aquesta edició: Ab [intra]. Rere aquest nom críptic s’hi amaga el fill pròdig de la dansa catalana Rafael Bonachela (la Garriga, 1972). El coreògraf aterra aquesta setmana al Mercat de les Flors (del 2 al 4 de juliol) amb la Sidney Dance Company, que dirigeix des de fa una dècada.

Es tracta del seu nou muntatge, una peça “de gran intensitat física”, tal com ell mateix adverteix, que explora els aspectes profunds de l’ànima i que evoca de forma abstracta les sensacions i sentiments sorgits de 8 dies d’improvisacions amb els seus 16 ballarins. El títol ho diu tot: aquest Ab[intra] vol dir “des de dins” i es materialitza en una dansa que podria tenir diverses interpretacions. “No vull donar pautes al públic amb la meva dansa. No tinc un missatge per donar”, va explicar ahir el ballarí en un català rovellat.

Es dona el cas que la Sidney Dance Company celebra 50 anys. Per aquest motiu s’ha permès viatjar a Europa a l’estiu, en plena temporada artística hivernal a Austràlia. Abans de Barcelona, la companyia ha actuat a Finlàndia, Àustria i Polònia amb aquest espectacle, que compta amb la música electrònica de l’australià Nic Wales, una peça a partir de la composició de clàssica contemporània Presence, de Peteris Vasks.

Feia vuit anys que Bonachela -antic membre de Lanònima Imperial i les coreografies del qual balla l’IT Dansa- i la seva companyia no actuaven a Barcelona. El darrer cop va ser el 2011 al Mercat, aleshores dirigit per Francesc Casadesús, actual director del Grec. El coreògraf, emocionat, va constatar que en el món de la dansa no es pot descartar cap futur destí professional, i no descarta tornar a Barcelona.

Ahir va reconèixer que quan va marxar a Londres fa tres dècades ho va fer “perquè volia ballar” i no preveia que passarien 20 anys a la capital britànica. “Ara han passat 10 anys a Sydney i no sé com han passat”, va confessar. “Allà soc molt feliç però penso que no m’hi quedaré per sempre”, va concloure.