Boris Charmatz i els seus ballarins prenen el Macba

BarcelonaVisitar la col·lecció permanent del Macba aquest cap de setmana es pot convertir en una experiència inoblidable: el ballarí i coreògraf francès Boris Charmatz i 19 ballarins més de diferents generacions ocuparan les sales aquesta tarda i demà al matí per ballar peces de coreògrafs i artistes com Nijinski, Isadora Duncan, Trisha Brown, Alain Platel, Anne Teresa de Keersmaeker, Merce Cunnigham, William Forsythe, Xavier Le Roy i Tino Sehgal. També ballaran peces pròpies, una peça inspirada en Charlot i d’altres tradicionals del Magreb. L’afany de Boris Charmatz d’anar més enllà dels noms i els contextos més coneguts farà que també es puguin veure en l’espectacle danses de la diàspora negra i peces de hip-hop.

L’espectacle té el títol 20 ballarins pel segle XX i sorgeix del singular Museu de la dansa creat per Charmatz al Centre Nacional Coreogràfic de Rennes, del qual és director. “Existeixen altres museus de la dansa, però quan vam crear el nostre et planteges què fas com a institució -explica Boris Charmatz-. Pots treballar amb moltes coses: fotografies, textos, vídeos i arxius, maquetes, vestits..., però nosaltres vam partir de preguntar als ballarins què recorden, per exemple, d’una peça de Trisha Brown, i és el mateix cos del ballarí el que serveix d’arxiu, perquè és la base de la reconstrucció de la peça. Hem convertit els records dels ballarins en una exposició”.

Per presentar Boris Charmatz al públic barceloní -un coreògraf reclamat arreu del món, director a Rennes, ballarí amb Anne Teresa de Keersmaeker i l’artista Tino Sehgal, associat al festival d’Avinyó el 2011 i convidat a espais com el MoMA i la Tate-, el Mercat de les Flors ha programat una “constel·lació” de tres espectacles. Dimecres i dijous ja va presentar el seu homenatge a Merce Cunningham, Flip book, al Mercat de les Flors, on tornarà el 9 i 10 de març amb 10.000 gestos, una altra col·lecció de moviments “històrics, polítics i anecdòtics”.

20 ballarins pel segle XX conté peces de diferents èpoques, com ho són les obres del Macba. L’espectacle, però, no està concebut perquè la dansa il·lustri les obres d’art. El programa de cadascun dels ballarins inclou fins a cinc peces. “Hi haurà un vincle mental més que directe entre la dansa i l’art”, diu l’artista. Charmatz va intervenir en la selecció dels ballarins, però no els dirigeix. “Cada ballarí és el seu propi comissari”, explica el coreògraf. “Hem fet una feina molt col·lectiva, per bé que presentem solos”. Així i tot, sí que està previst que els ballarins trenquin la quarta paret i s’adrecin al públic. “Al Macba han pensat molt en com exposar les obres de la col·lecció i ara arribem nosaltres com una colla una mica assalvatjada per fer gairebé una improvisació enmig d’aquestes sales tan pensades”, conclou Boris Charmatz.