Cultura 07/06/2012

Bradbury multimèdia, més enllà del paper

Xavi Serra
3 min
Bradbury multimèdia, més enllà del paper

BARCELONA.L'obra de Ray Bradbury va traspassar sovint els límits estrictes de literatura. Un escriptor educat en la cultura popular del segle XX, Ray Bradbury mai va girar l'esquena al cinema o la televisió, sinó que els va considerar aliats en la difusió de la seva obra i va treballar activament en aquests àmbits, adaptant els seus textos i aportant-ne d'originals.

Un dels primers mitjans a fixar-se en l'obra de Bradbury va ser el còmic. L'editorial EC, mític bressol del còmic de terror i ciència-ficció als Estats Units, va publicar el 1952 una historieta que plagiava un dels relats més coneguts de l'autor, The sound of thunder . Sense ganes de brega, l'escriptor va contactar amb els editors i va arribar a un acord que va donar com a resultat un seguit d'adaptacions a la vinyeta que figuren entre les més brillants de l'edat d'or de la ciència-ficció.

Però on els relats de Bradbury fan més fortuna durant la dècada dels 50 és en la naixent televisió. Les seves històries van donar peu a episodis de sèries tan importants com La dimensió desconeguda i Alfred Hitchcock presenta -després L'hora d'Alfred Hitchcock -, en què el mateix Bradbury participa fent-se càrrec de l'adaptació o escrivint arguments originals. Una prova que li agradava el format és que, a mitjans dels 80, coincidint amb un petit revival de sèries antològiques com les esmentades, l'escriptor es va involucrar a fons en la producció de The Ray Bradbury Theater , una ambiciosa sèrie creada per HBO que del 1985 al 1995 va produir 65 episodis en què s'adaptaven contes o novel·les de l'autor. Al començament, el mateix Bradbury hi apareixia en pantalla -a l'estil Hitchcock- explicant anècdotes de la seva vida que havien inspirat les històries. La sèrie va comptar amb la supervisió directa de l'autor, responsable d'alguns dels guions, i amb actors de prestigi com Peter O'Toole, Elliott Gould i Jeff Goldblum, i és l'obra audiovisual més fidel al món literari de Bradbury.

Sense sort en el cinema

Potser és perquè la seva obra està més orientada a la narrativa curta que a la novel·lística -el gènere cinematogràfic per excel·lència-, però les adaptacions a la pantalla gran de les obres de Bradbury han sigut més aviat escasses, una creu que compartia un altre clàssic de la ciència-ficció, Isaac Asimov.

L'adaptació al cinema més coneguda és la de Fahrenheit 451, el primer film que François Truffaut va rodar en color i l'únic en anglès de la filmografia del cineasta francès. Tot i que ha envellit malament i no és una de les millors obres de la carrera de Truffaut, la pel·lícula captura l'essència de la novel·la i la fascinació del futur distòpic que imaginava Bradbury en la novel·la. En el film Oskar Werner interpreta el bomber encarregat de carbonitzar llibres i Julie Christie hi surt en un doble paper, com a professora rebel i esposa del protagonista.

No va tenir sort la bella adaptació del 1983 d' El carnaval de las tinieblas de Jack Clayton -el director de Suspens i El gran Gatsby -, repudiada pels mateixos executius de la Disney que havien produït la pel·lícula. Al mateix Bradbury no li va anar millor quan John Huston el va contractar el 1955 per escriure el guió de Moby Dick a partir de la novel·la de Melville. El director va torturar el jove guionista durant la producció del film, insultant-lo i fent-li tot tipus de bromes pesades. Anys després, Bradbury va traslladar aquesta experiència al paper en el relat curt Bansheee .

stats