Un ‘Braveheart’ a la catalana

BarcelonaPer desenterrar de l’oblit la llegenda d’Otger Cataló i traslladar-la a la gran pantalla, l’actor i cineasta Joan Frank Charansonnet s’ha emmirallat en Braveheart de Mel Gibson. “ Pàtria va néixer amb la idea de ser un Braveheart a la catalana. Totes dues comparteixen un missatge de llibertat”, explica Charansonnet. Amb una voluntat similar a la del film de Mel Gibson, Pàtria rescata la figura heroica d’Otger Cataló, que, segons les llegendes, va conquerir Catalunya als sarraïns acompanyat de nou barons durant l’Edat Mitjana. El mite diu que el nom del país va sorgir del cognom d’aquest heroi medieval, a qui dona vida l’actor Miquel Sitjar.

La pel·lícula s’estrena demà en una cinquantena de sales d’arreu dels Països Catalans i és un relat èpic amb tocs de fantasia que s’allunya de les grans produccions cinematogràfiques d’acció. “No pretén emular ni Joc de trons ni Pirates del Carib. No hi ha grans batalles amb centenars de persones per motius de pressupost però també per rigor històric, ja que al segle VIII els combats eren lluites de tu a tu i la gent queia rendida per cansament”, assenyala el director de la pel·lícula.

La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons s’explica al film a través de Climent de Vallcebre (Boris Ruiz), un noble que transmet la història al monjo Pere Tomic (Oriol Curriu). D’aquesta manera, Pàtria avança a cavall de dues línies narratives: d’una banda, la història del personatge mític i, de l’altra, els conflictes interns dels monjos a mesura que coneixen el relat, una trama que serveix “per elaborar una crítica al poder eclesiàstic del segle XV”, apunta Charansonnet. Al repartiment també hi apareixen Àngels Bassas, que encarna una monja ambiciosa; Miquel Gelabert, que interpreta l’abat del monestir, i el mateix Charansonnet, que dona vida a un dels nou barons de la llegenda. Produïda per Dejavu Films i Capaneida Films, Pàtria s’ha elaborat íntegrament amb capital privat i s’ha rodat en escenaris com el castell de Recasens, el castell de Balsareny i espais naturals de la zona del Pedraforca.

“És la primera pel·lícula èpica catalana per a cinema. Fins ara només s’havien fet productes per a televisió”, diu el cineasta, que admet que, juntament amb la qüestió identitària, la càrrega ideològica és intrínseca al film. El director compara la llegenda medieval amb la situació actual de Catalunya: “L’antagonista és Abderraman, un sarraí opressor que avui dia podrien representar Xavier García Albiol o Inés Arrimadas, mentre que els cavallers que acompanyen Otger Cataló serien Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la gent de la CUP”, diu Charansonnet. Es tracta d’una metàfora “clara i real” per a una pel·lícula pensada amb l’objectiu d’aportar, segons el director, “un granet de sorra al moment actual que està vivint el país”.