17/06/2016

Brian Eno: la cultura i l’art com a lubricants

2 min

BarcelonaQuan has tocat amb Roxy Music, produït àlbums de David Bowie i U2 i compost per encàrrec de Microsoft el so de tres segons amb el qual s’engegaven tots els ordinadors amb sistema Windows 95, et pots permetre parlar del que et doni la gana. Encara que sigui dels mals de l’economia neoliberal, que van centrar la conferència inaugural de Brian Eno al Sónar+D. En comptes d’explicar batalletes pròpies, el músic britànic va recordar les conseqüències nefastes de voler assignar un valor econòmic a tot, reivindicant el paper de la cultura i les arts com a lubricants de l’evolució humana i cridant a resistir la tendència cap als ensenyaments científics i tecnològics. “M’agrada la definició de les arts com a tot el que no fas per obligació sinó perquè et ve de gust”, va dir. Una nota relativament discordant amb la resta del programa, dedicat a la confluència entre la creativitat, la tecnologia i el negoci. En aquesta edició fins i tot s’ha ampliat l’espai per a emprenedors que busquen finançament o assessorament.

En el que sí que coincideixen Eno i el programa del Sónar és en el caràcter col·lectiu de les arts. A l’apartat MarketLab hi ha almenys tres projectes de composició i audició musical en col·laboració. El Centre de Supercomputació de Barcelona hi presenta l’Algorritmo, que demana als usuaris que valorin una sèrie de cançons i intenta compondre’n de noves que s’assemblin a les que més hagin agradat. La Smartphone Orchestra és una web en què pots afegir el teu telèfon a la que volen que sigui l’orquestra més gran del món. Fins ara han tingut 250 participants simultanis però ja preparen un concert amb 6.000. L’Institut Europeu de Disseny de Barcelona té l’aplicació Yulia, que connecta tots els smartphones d’una festa al telèfon de l’usuari que fa de DJ, convertint-los en un altaveu distribuït amb la possibilitat que cada usuari digui si li està agradant cada cançó, perquè la persona que les posa sàpiga si ha de canviar d’estil.

stats