TEATRE
Cultura 13/03/2019

Brillant farsa del capitalisme en una barraca de fira

En una barraca de fira on ha situat Sergio Peris-Mencheta la seva versió de Lehman Trilogy, l’obra de l’italià Stefano Massini

i
Santi Fondevila
2 min
Brillant farsa del capitalisme en una barraca de fira

Barcelona‘Lehman Trilogy’, Teatre Lliure, 7 de març

Què te a veure la història del capitalisme amb una barraca de fira? Doncs més del que es pensen: tots dos, sobretot el capitalisme financer, viuen de crear ficcions i de l’engany, tot i que en les barraques es tracta d’un engany consentit i desitjat que acaba sovint amb aplaudiments, al contrari que amb el capitalisme, que cada tants anys provoca crisis mundials de doloroses conseqüències.

I és en una barraca de fira on ha situat Sergio Peris-Mencheta la seva versió de Lehman Trilogy, l’obra de l’italià Stefano Massini de la qual Roberto Romei va fer una versió brillant (més curta i austera que la que ens ocupa, que tampoc és completa) al Grec 2016. Deunidó l’instint teatral, la imaginació i la capacitat de joc que demostra Peris-Mencheta en la primera direcció teatral que li coneixem. Però és que, a més, el tractament de varietats que li dona funciona la mar de bé per donar ritme a un text ple d’informació i per ressaltar els aspectes grotescos d’una ambició desmesurada.

L’obra és una mirada irònica no exempta d’humor sobre la història del capitalisme a traves dels germans Lehman, una família bavaresa d’emigrants que partint d’una botiga de roba a Alabama construiran l’imperi financer que 158 anys més tard protagonitzarà la fallida mundial més sonada i, amb ella, l’inici de la crisi el 2008. Esclar que els tres germans de personalitats força diferents, Henry (el cap), Emmanuel (el braç) i Mayer (la patata bullida) poc es podien imaginar que el que va començar als camps de cotó del sud esclavista acabaria amb aquella desfeta.

Tres hores de funció donen per a molt i, a més de lloar les capacitats dels sis esplèndids actors-músics-cantants, cal subratllar un detall eloqüent del text. Quan a Nova York li pregunten a l’Emmanuel “¿Vostè té plantacions de cotó?” ell respon “No”. “¿Aleshores té fàbriques tèxtils?” “No”. “I doncs, què fa en el món del cotó?” L’Emmanuel dubta i al final diu: “D’intermediari”. És llarga però val molt la pena.

stats