Brindis per una Barcelona on la literatura catalana estigui viva
Barcelona“Has vingut d’escriptor o de cronista? És igual, no m’ho diguis: saps què hauries d’escriure? Un text com els de Tom Wolfe o Hunter S. Thompson. El Nou Periodisme ha de tornar!” Juan Insua, director del festival Kosmopolis, em diu tot això agafant-me d’un braç just abans de convidar-me a agafar una copa de cava. Queden uns minuts per al brindis institucional que celebra l’entrada de Barcelona a la xarxa de ciutats literàries de la Unesco i el Jardí Romàntic de l’Ateneu ja és ple a vessar: hi ha polítics, directors, editors, periodistes i algun escriptor. Tinc poc marge per ingerir cap substància que pugui propulsar-me cap a la dimensió de Thompson. Potser l’opció més lisèrgica és escoltar els discursos i prendre’n nota camuflat rere un llimoner.
Comença Jaume Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament: “Tenim la responsabilitat de liderar aquesta xarxa de ciutats literàries”, demana. I defensa la necessitat de “mantenir el model de llibreries, fugint dels establiments que aposten pel monocultiu”. Després de donar veu al Gremi de Llibreters i al d’Editors, Mascarell recorda que “Barcelona exposa una gran varietat d’idees i conviccions en literatura”. L’alcaldessa, Ada Colau, que reivindica les llibreries i les biblioteques, es marca com a objectiu “promoure la lectura entre joves i nens” i elogia els projectes editorials que s’han impulsat últimament des de la ciutat. Diu que “la literatura ens ajuda a imaginar altres mons” i demana que per Nadal es comprin “llibres d’escriptors de proximitat”. Minuts abans, Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha recordat que “només el 10% dels socis de l’AELC” poden viure del que escriuen. No es fa estrany: els autors vius que s’han mencionat durant els parlaments eren anecdòtics. I diria que cap d’ells escriu en català.
