La Fundació Brossa cedeix l'obra del poeta al MACBA
Tretze anys després de la mort de Joan Brossa, la Fundació que porta el seu nom i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) estan a punt de firmar un contracte, segons el qual la institució de la plaça dels Àngels tindrà en dipòsit l'arxiu, la biblioteca i l'obra plàstica del poeta que ara mateix és en mans de la fundació.
BarcelonaBrossa és una figura clau de l'art català de la segona meitat del segle XX, fundador del grup d'avantguarda Dau al Set, amb Antoni Tàpies, Arnau Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats. Poeta social, artista plàstic de primer nivell, l'obra de Brossa ha estat revaloritzada en els darrers anys en el mercat internacional i el MACBA és el millor aliat que podien trobar a Barcelona.
Glòria Bordons, la principal estudiosa de Brossa, explica a l'ARA que encara s'estan definint els termes del contracte entre la Fundació i el MACBA, però deixa clar que es firmarà aviat. Un cop signat, el museu i el seu Centre de Documentació gestionaran tota l'obra brossiana, que compta amb tots els seus manuscrits, molts dels seus poemes-objecte i peces d'altres artistes. Es parla d'algun Miró i algun Tàpies. Quant a la difusió, se n'encarregarà el nou centre escènic que està a punt d'obrir al Born, La Seca. Aquest espai, gestionat per l'Espai Brossa de Hermann Bonnin i el mag Hauson, difondrà l'obra del poeta a la ciutat.
En un primer moment, s'havia estudiat la idea de cedir la biblioteca i l'arxiu de Brossa a la Biblioteca de Catalunya, i l'obra plàstica al MACBA. Però el patronat de la fundació va decidir jugar amb una sola carta. Un sol espai dedicat a l'art contemporani que custodiés les peces brossianes.
Segons ha pogut saber l'ARA, fa anys que l'Ajuntament de Barcelona busca un acord amb el patronat de la Fundació Joan Brossa i els seus hereus. Fins i tot va encarregar un informe que explicitava la necessitat de cedir l'obra a un museu així com impulsar un centre que fos capaç de generar activitats al voltant de les creacions de Brossa. L'Ajuntament també va oferir a la fundació fer-se més grans, cosa que no van acceptar. Diferents fonts asseguren que la fundació no rutllava massa bé, cosa que hauria precipitat els patrons a buscar una solució que garantís la supervivència en bones condicions de l'obra brossiana.
El MACBA, des de la creació del Centre de Documentació, a finals del 2007, està acollint molta obra de la segona meitat del segle XX. Fa només uns mesos, rebia les fotografies de Xavier Miserachs. I aquesta setmana, més fotografies, les del nord-americà Gordon Matta-Clark. Tot això l'està situant com un referent internacional.
