MÚSICA

Bryan Adams: de professió, nostàlgic

El cantant canadenc agafa el relleu de Rosalía al Palau Sant Jordi i aplega 12.000 seguidors àvids d'èxits pretèrits

És possible que bona part dels lectors que arribin a aquesta crònica es facin la mateixa pregunta: "Aquest senyor encara toca?" Bryan Adams encara toca, i dimecres va reunir 12.000 fidels al Palau Sant Jordi, segons dades facilitades per la promotora Doctor Music. A més d'oferir concerts, també fa discos. Aquest any ha publicat Shine a light, una col·lecció de cançons amb el mateix esperit que en l'època d'esplendor, quan va vendre més de 50 milions d'àlbums entre mitjans dels anys vuitanta i finals de segle. Ara que hem conegut la mort de Marie Fredriksson, veu de Roxette, la seva música tenia certs paral·lelismes amb el recordat duet: píndoles soft rock amb gotes de power pop, engrunetes d'èpica i balades anodines. Com els suecs, Adams és un personatge extremadament popular al seu país, el Canadà, i va reunir un bon grapat de números u arreu del món, també a l'Estat, sent un habitual d'aquells recopilatoris que es venien per tones en èpoques nadalenques, el recordat Boom.

Tot i que aterrava amb l'excusa de presentar un nou disc, les cançons recents van quedar ventilades en un tres i no res: dues de les quatre primeres i a córrer, que cal començar a disparar èxits indiscriminadament. El canadenc, que es va presentar al seu cinquè Sant Jordi somrient i com "un cantant de nit", ja fa molts anys que és conscient que el xec a final de mes li arriba gràcies a la nostàlgia. I actua en conseqüència. Però això no és obstacle perquè faci bé la feina: és el que li demanen els seus seguidors, té experiència per parar un carro, una trajectòria de quaranta anys i prou temes efectius per omplir un xou de gran format. Els himnes de l'enèrgic concert d'Adams van ser els esperats, i van estar col·locats amb força bona vista. Els primers a caure van se r Run to you i Heaven, cantada a cor pels fans, que dimecres van poder demostrar, davant del seu ídol, el que acostumen a fer en karaokes oldies.

Un espectacle compacte i un artista comunicatiu i simpatiquíssim que va explicar, en castellà, la seva afició pel pa amb tomàquet i va fer broma sobre la pancarta que deia que el preferien a ell que wifi gratis. Els moments àlgids no van portar sorpreses: (Everything I do) I do it for you (¿ Top 3 de les baldes més icòniques dels noranta?) i Summer of 69, rock d'aroma evocadora a Bon Jovi amb el qual va acabar el set de dimecres abans d'uns generosos bisos i després de dues hores de concert. És possible que Bryan Adams ja no canviï la vida a ningú, però encara pot fer ballar un pavelló ple de gent que recorda multitud de vivències, a les quals ha posat banda sonora. I això, comptant que el seu últim gran èxit, When you're gone, dimecres despullat amb guitarra acústica, és del 1998, té mèrit.

* [La foto que acompanya aquest text no és del concert a Barcelona. Bryan Adams exigia veure les fotografies abans d'autoritzar-ne la publicació. També exigia que les fotografies fossin plans oberts, i en cap cas plans curts. Davant les exigències de l'artista, que limiten d'aquesta manera la feina dels fotògrafs, tant l'ARA com altres mitjans van decidir no enviar-hi fotògraf].