Música

Bryan Ferry revisa el seu llegat a Cap Roig

El britànic va revisitar cançons del seu repertori dels anys 70, 80 i 90

Després del concert de Bryan Ferry al 18è festival Jardins de Cap Roig, alguns espectadors abandonaven el recinte cantant la tornada d''Avalon'. Altres ho feien amb la de 'More than this', un altre dels èxits del pop dels anys 80 associats a la veu suggerent i enigmàtica del britànic. Ferry, tot i no despertar mai passions desmesurades, ha calat en la memòria col·lectiva de diverses generacions amb més profunditat del que es podria pensar, ja sigui com a dandi en la seva faceta com a 'crooner new wave', com a 'rocker glam' o com a membre dels primers Roxy Music.

El britànic, de 72 anys, es va decantar dissabte a la nit al festival empordanès per signar un concert retrospectiu en què va tirar de fons de catàleg, per alegria d'un auditori majoritàriament madur (2.050 espectadors, segons dades de l'organització). Al llarg d'un concert que va superar l'hora i mitja de durada, es va moure dins de la forquilla que comprèn el disc homònim de debut de Roxy Music de 1972 –reeditat enguany amb motiu del seu 45è aniversari– i Mamouna, de la seva etapa en solitari, de 1994. Això va suposar que el repertori hagués de superar alguns alts i baixos per fer conviure el 'glam rock' –'Re-make/Re-model', 'Ladytron', 'Stronger thru the years'–, el rock operístic de butxaca –'Bitter sweet'–, el 'pop new wave' dels 80 –'Oh yeah (on the radio)', 'Slave to love', 'Don't stop the dance'– i el pop 'arty' obscur dels 90 –'Zamba', 'Mamouna'.

Tanmateix, la banda de vuit músics que l'acompanyava –amb dues coristes que van suplir algunes debilitats de la veu de Ferry– va aconseguir superar el repte amb un so que, tot i buscar una certa sofisticació vuitantera –ai, els saxos amb reverberació de Jorja Chalmers–, mantenia el pols del present amb la contundència pròpia del rock. La delicadesa, però, la van reservar per a 'Avalon' i 'More than this', molt aclamades. Tant com 'Jealous guy', la versió del tema de John Lennon que va tancar el concert i va deixar a molts amb ganes de continuar taral·lejant fins a casa.