El CCCB obre les bústies de 12 cineastes
Després de les correspondències filmades entre Erice i Kiarostami, el CCCB idea un programa perquè dotze cineastes mantinguin una relació semblant. L'exposició Totes les cartes en mostra els resultats.
Barcelona.Ara fa cinc anys, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va mostrar al públic les correspondències fílmiques que el cineasta espanyol Víctor Erice va mantenir amb l'iranià Abbas Kiarostami durant un pila de mesos, un magnífic aplec de missives audiovisuals que tots dos autors van anar intercanviant com si es tractés d'una patata calenta. Satisfet amb l'experiència, el CCCB no va trigar a decidir ampliar el catàleg amb cinc diàlegs més. El resultat d'aquest ambiciós projecte du el títol de Totes les cartes . Des d'avui es pot veure a les sales d'exposició de la seu del carrer Montalegre, on farà estada fins a mitjans de febrer.
Jordi Balló, comissari de l'exposició, és el gran culpable del desplegament. L'any 2008 va posar-se en contacte amb José Luis Guerin, Isaki Lacuesta, Albert Serra, Jaime Rosales i amb el mexicà Fernando Eimbcke, i els va proposar que participessin en el sarau. Els va demanar que cadascun fes una petita llista de cineastes de tot el món, i de mica en mica va anar assignant un partenaire a cada participant. És així que la mostra Erice-Kiarostami ha vist créixer la seva descendència. "No és el primer cop que dos artistes estableixen un diàleg per carta -explica Balló-. Durant molt de temps, John Berger i Marisa Camino van mantenir una peculiar correspondència pictòrica. Però mai abans s'havia concebut com un esdeveniment públic".
El testimoni d'un creixement
Amb aquests paràmetres, Balló va engegar una de les iniciatives més ambicioses de la història del CCCB. La idea era explorar un format que permetés encarar sis directors d'aquí amb uns altres sis de fora, i contraposar les seves maneres de fer. A la parella Erice-Kiarostami s'hi sumen la de José Luis Guerin i Jonas Mekas, Isaki Lacuesta i Naomi Kawase, Albert Serra i Lisandro Alonso, Jaime Rosales i Wang Bing i, per últim, els menys coneguts Fernando Eimbcke i So Yong Kim. Com diu Balló, "aquest intercanvi de cartes respon a una realitat: la pàtria d'un cineasta és la de la sintonia amb altres cineastes del món".
L'experiment no buscava només gratificar el gran públic. Gràcies a aquestes epístoles, remitents i destinataris que ja feia temps que ostentaven un nom de festival en festival han posat les seves imatges en contrast amb unes de noves. Aquestes correspondències són testimonis d'una evolució a dues bandes, que demostra que per molt que l'Skype hagi guanyat terreny a les cartes de segell i bústia, al correu convencional encara li queda més d'una batalla per guanyar.
