ART

El CaixaForum fa un viatge estel·lar per la història de l’òpera

Una gran mostra amb prop de 300 obres evoca estrenes en ciutats com Milà, París, Londres i Barcelona

El CaixaForum arrenca la temporada en gran: aquest dijous obre les portes Òpera. Passió, poder i política, una gran exposició amb la mateixa vocació espectacular i fastuosa que una representació operística. “L’òpera és un art total, i hem volgut fer el mateix amb l’exposició”, afirma Kate Bailey, conservadora d’arts escèniques del Victoria & Albert Museum, on la mostra que ara es pot visitar a Barcelona va veure la llum el 2017. El principal atractiu de l’exposició és que es capbussa en la història de l’òpera a través de ciutats com Venècia, Sant Petersburg, Milà, Dresden, Londres i París i d’òperes que s’hi van estrenar, com L’incoronazione di Poppea, Salomé, Lady Macbeth i Tannhäuser. “El més difícil va ser escollir els títols, perquè pots explicar la història amb múltiples estrenes”, explica Bailey. La mostra de Londres incloïa set ciutats, i Barcelona es va afegir a la llista arran de la col·laboració entre el museu i la Fundació bancària La Caixa. “Volem trencar la barrera invisible entre el públic a qui li interessa l’òpera i qui pensa que està fora de les seves possibilitats”, diu Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundació bancària La Caixa.

La primera impressió és el luxe, tant si un és un connaisseur com si no. Al llarg del recorregut es poden veure prop de 300 instruments antics, pintures, dibuixos, gravats, elements d’escenografia i vestuari, llibrets, fotografies i partitures manuscrites. D’entre les obres exposades destaquen peces d’una vaixella veneciana del segle XVII, un piano que va tocar Mozart i un altre d’Isaac Albéniz. També un vestit de l’emperadriu Victòria Eugènia, esposa de Napoleó III, i partitures manuscrites de Nabucco, de Verdi. També és espectacular el muntatge, dissenyat per Ignasi Cristià en la línia del muntatge londinenc. Les obres d’art exposades estan al mateix nivell, com un esbós de Salvador Dalí per al vestuari de la Salomé dirigida per Peter Brook i obres d’altres artistes com Edgar Degas, Édouard Manet i Ernst Ludwig Kirchner. “Un estil per a cada època i una ciutat per a cada estil”, explica Duran.

Una experiència immersiva

A més del desplegament de peces, el públic pot visitar l’exposició amb una audioguia que inclou fragments de les òperes de què parla la mostra i introduccions a les diferents ciutats narrades pel director musical del Liceu, el mestre Josep Pons. La gravació va canviant automàticament quan es passa d’un àmbit a un altre. El fragment de Nabucco és un dels més impactants i emotius, ja que els 54 membres del cor de la Royal Opera House que interpreten el cèlebre Va, pensiero van ser microfonats individualment per capturar tota la potència i els matisos de les seves veus.

La inclusió de Barcelona en el recorregut es remunta al fet que els responsables del Liceu van demanar la col·laboració de la Fundació La Caixa per organitzar una exposició al Liceu que celebrés els 20 anys de la reconstrucció del teatre. En lloc de fer una exposició al teatre, va tirar endavant incloure’l dins Òpera. Passió, poder i política amb un àmbit comissionat per Jorge de Persia sobre Pepita Jiménez, d’Isaac Albéniz . Per al president de la Fundació Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, l’exposició reflecteix “com es va desenvolupar una transformació social al voltant dels teatres”. Precisament el context històric del Liceu recollit a l’exposició va ser especialment dolorós i convuls: entre els materials exposats hi ha la bomba Orsini, propietat del Museu d’Història de Barcelona (Muhba), que va provocar vint morts al teatre en un atemptat anarquista el 7 de novembre de 1893.

Pepita Jiménez es va estrenar tres anys després de l’atemptat, està basada en l’obra homònima de Juan Valera i va aixecar polseguera per l’argument, ja que la protagonista és una jove viuda que s’enamora d’un seminarista que acaba penjant els hàbits. “Isaac Albéniz té una producció operística sensacional que no és gaire coneguda”, diu Josep Pons. Així mateix, creu que el públic pot estar “orgullós” de la tria, perquè representa les “músiques nacionals” que van sorgir en diferents països europeus en un moment en què el wagnerisme i l’òpera italiana predominaven i també perquè “anticipa” el verisme. Els visitants poden contemplar la figura d’Albéniz en un retrat que li va fer Ramon Casas i un bastó i unes ulleres de la Fundació Albéniz.

De Barcelona a Sant Petersburg

La Barcelona de Pepita Jiménez reflecteix els anys posteriors a l’Exposició Universal de 1888 i a l’efervescència creativa del Modernisme amb obres d’artistes com Ramon Casas -un dels seus plafons per al Cercle del Liceu ha sortit del teatre excepcionalment-, Lluïsa Vidal, Carles Casagemas i el jove Pablo Picasso que va fer el menú d’Els Quatre Gats. “La història de l’òpera ens explica punts d’inflexió en la història de l’art”, explica Bailey. Una altra de les innombrables capes de l’exposició posa el focus en la situació de les ciutats en els moments en què les òperes van veure la llum. Malgrat l’exquisidesa dels objectes exposats, la Venècia de L’incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, estava “en declivi”, com diu Bailey. Després de Venècia el recorregut fa una parada a Londres, on l’estrena de Rinaldo, de Händel -una de les primeres òperes en italià que s’hi estrenava amb èxit-, va provocar controvèrsia, perquè es pensava que “mataria” -com diu Bailey- la llengua de Shakespeare. En canvi, a la Viena de Les noces de Figaro es pot observar com Mozart va “qüestionar el poder” portant a l’escenari personatges corrents. Hi ha dos casos en què el vessant polític de l’òpera és especialment rellevant: Nabucco, dins el Risorgimento italià, i Lady Macbeth de Mtsensk, de Dmitri Xostakóvitx, que va ser censurada per Stalin.

Abans d’arribar a Barcelona l’exposició es va poder veure al CaixaForum de Madrid, on va rebre la qualificació més alta per part del públic en la història del centre. La part de l’exposició dedicada a Barcelona ja es va poder veure a Madrid, i no continuarà en la gira internacional de l’exposició, les primeres parades de la qual són una ciutat italiana i una altra de russa que la comissària no va voler revelar. Òpera. Passió, poder i política estarà oberta fins al 26 de gener de 2020.

Més continguts de