La Calòrica explora la dicotomia entre la ciència i les creences amb 'El Profeta'

La quarta obra d''El Cicló' del Tantarantana, que es podrà veure de l'1 al 26 de juny

Aquest dimecres s'estrena al Teatre Tantarantana 'El Profeta', la quarta obra del Cicle de Companyies Independents de Barcelona en Residència, 'El Cicló', que enguany celebra la seva segona edició. Des del març d'aquest any, han passat per la Sala Baixos 22 del Tantarantana la companyia La Ignífuga amb el seu espectacle 'Kohlhaas', la companyia Dara amb l'obra 'Mars Joan', i l a Cia Casa Real amb '17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme'. Ara és el torn de La Calòrica, que s'instal·larà de l'1 al 26 de juny amb el seu sisè espectacle.

La "companyia veterana del Cicló", segons el director de la sala, Julio Àlvarez, presenta una obra dividida en tres trames que exploren una mateixa temàtica: "la manera d'afrontar les creences", però vista des de tres èpoques diferents. La primera història se situa a principis del segle XX, una època dominada per la fe, en què una noia confessa haver tingut una aparició de Déu. La segona fa referència al Doctor Christian Barnard, que el 1967, en plena explosió de l'avenç tecnològic, va fer el primer trasplantament de cor. I l'última se situa a l'actualitat i planteja l'experiència d'una dona que s'ha curat miraculosament després d'abandonar el tractament mèdic de l'una malaltia greu, un fet que posa de manifest la crisi del raonament científic.

Les tres històries estan protagonitzades per tres personatges, interpretats per Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol, que reflecteixen tres postures diferents envers el conflicte: el profeta, el creient i l'escèptic. Aquests rols es mantenen a totes les trames, però des de punts de vista diferents associats a cada època representada. Les discussions entre els protagonistes i els arguments defensats per cada un d'ells tenen l'objectiu de "posar en contrast els mecanismes que ens fan creure o no en alguna cosa" i, alhora, obrir un debat envers la dicotomia entre la ciència i la creença de la fe.

Precisament, segons explica el director de l'espectacle, Israel Solà, aquest muntatge neix d'un procés de creació col·lectiva entre els membres de la companyia -a diferència d'altres propostes de la companyia, el text no és de Joan Yago-, a partir de "la crisi del pensament científic i l'auge de les noves espiritualitats que neixen avui en dia". Solà confessa que tot i que aquests nous pensaments no deixen de ser creences, actualment busquem a tot "demostracions científiques", ja que "tenim integrat el llenguatge científic", així com abans es tenia el de la religió. L'escenografia de l'obra, dissenyada per Albert Pascual, també fa referència a "les portes del nou coneixement" i inclou tot d'"imatges icòniques", que escenifiquen el vincle entre la ciència i la religió.

Més continguts de