26/10/2015

La Calpurnia Tate continua trencant clixés

3 min
Tot i néixer a Nova Zelanda el 1964, Jacqueline Kelly viu als Estats Units des de fa anys.

BarcelonaHi ha un reduït nombre de personatges de la literatura juvenil que aconsegueixen ressonar d’un lector a l’altre fins que es transformen en una mena d’eslogan entranyable i en èxit comercial. És el cas de la Calpurnia Tate: d’ençà que Jacqueline Kelly va publicar fa sis anys el primer llibre sobre aquesta nena que creix a l’estat de Texas l’any 1900 no ha deixat de sumar traduccions -fins ara n’ha aconseguit 17- i les vendes fa temps que van superar el milió d’exemplars.

L’edició catalana i castellana de la novel·la, a La Galera i Roca respectivament, també han fet forat: se n’han despatxat més de 100.000 des que van aparèixer l’any 2010. Ara tornen a fer equip per presentar El curiós món de la Calpurnia Tate, la continuació de les peripècies de l’única noia de sis germans que en comptes d’aprendre coses de “senyoretes” -tal com espera la seva mare Callie- es dedica a observar la natura i a escoltar els altres. “¿És veritat que els animals poden predir un desastre imminent?”, demana en un dels capítols d’aquesta nova entrega. “Crec que sí, maca -li responen-. Bé, una vegada, quan era a Nova Guinea, vaig veure les serps fugint dels seus caus a patolls només una hora abans que hi hagués un terratrèmol”.

Tot i que és una nena, la Calpurnia defuig les supersticions i té Charles Darwin com un dels seus referents. Igual que al llibre precedent, cada capítol arrenca amb una cita del naturalista anglès, una declaració de principis i alhora una provocació per a la conservadora societat texana: la de principis del segle XX i, en part, també la d’ara. “Malauradament, Texas encara és conegut per ser molt antievolucionista -admet l’autora des dels Estats Units, on viu des de fa dècades-. Quan vaig publicar el primer llibre vaig pensar que rebria molts atacs, però per sort no ha passat. Pel que sembla, els antievolucionistes no llegeixen llibres que contradiguin la seva visió”. I encara menys una novel·la que porti per títol L’evolució de la Calpurnia Tate, la primera part de la saga. “L’entorn on creix la Calpurnia estava basat en la vella casa de Fentress on em vaig instal·lar a mitjans dels 80 -recorda-. El 2010 se’m va cremar la casa per culpa de l’impacte d’un llamp. Això em va deprimir tant que creia que mai més no escriuria sobre la Calpurnia. Per sort, els fans i el meu editor em van fer canviar d’opinió”.

Evitar els desastres

A El curiós món de la Calpurnia Tate, l’avi continua sent el gran aliat de la nena a l’hora d’investigar la natura. Un dels episodis més impressionants del llibre és aquell en què la Calpurnia i l’avi avisen les autoritats del país que s’acosta una gran tempesta des del mar. “Vaig estudiar a Galveston, una ciutat construïda en una illa barrera -diu Kelly-. Cada cent anys un huracà la destrueix, però la tornen a construir al mateix punt. L’huracà del 1900, el de la novel·la, hi va fer molt de mal: en aquells moments era la ciutat més important de Texas”. En un altre capítol, la Calpurnia -cada vegada més convençuda que vol ser veterinària- arriba a salvar la vida d’una vaca operant-la. “Per a aquesta escena em va ajudar molt un text del 1885 -afirma-. A més, la meva pròpia experiència com a metge va ser molt útil”. Mentre els lectors esperen la tercera part de la novel·la, l’autora treballa en una sèrie de llibres infantils protagonitzats per la Calpurnia i el seu germà petit Travis.

stats