Cambridge i Oxford, acusades de racisme
La petició de “descolonitzar” el pla d’estudis literaris d’anglès ressuscita una vella polèmica acadèmica
LondresDies de tempesta a la Universitat de Cambridge pel suposat intent de “descolonització” del pla d’estudis de literatura en llengua anglesa, i per les acusacions de racisme institucional que se n’han derivat, que també han acabat afectant, per raons diferents, Oxford, l’altre gran centre acadèmic del Regne Unit.
D’acord amb algunes interpretacions periodístiques qualificades d’esbiaixades que van ser publicades dimecres pel diari The Daily Telegraph, l’esmentada “descolonització” suposaria la “substitució forçosa d’autors blancs per d’altres de les minories racials i ètniques, segons les propostes presentades pel personal acadèmic a partir de les demandes dels estudiants”.
Aquestes demandes, de fet, s’havien expressat en una carta oberta signada al juny per més de cent cinquanta estudiants del programa de llicenciatura de llengua anglesa de Cambridge, que havia estat promoguda per Lola Olufemi, una de les responsables del sindicat d’alumnes.
Però la proposada descolonització “no és una crida a l’exclusió dels autors blancs de les llistes de lectura [obligatòria del pla d’estudis], no cal dir-ho: és una crida per tornar a centrar altres escriptors marginats que han sigut silenciats pel cànon”, segons es llegeix a la carta.
A la pràctica, el text apunta a la diana d’un debat intel·lectual prou gastat que es remunta originalment a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, i que té en les figures de Raymond Williams i Stuart Hall dos dels teòrics més rellevants del qüestionament del cànon literari anglès. En bona mesura, la polèmica s’explica pel context acadèmic de Cambridge i Oxford, centres que especialment en la disciplina de llengua anglesa són molt conservadors, més el segon que no pas el primer.
Segons es llegeix a la carta, la intenció de Lola Olufemi i els signants era denunciar que “durant molt de temps l’ensenyament de l’anglès a Cambridge ha fomentat un enfocament tradicional i canònic que eleva autors masculins blancs a costa dels altres. Per consegüent, el que no podem fer és ignorar que el pla d’estudis, considerat en el seu conjunt, corre el risc de perpetuar el racisme institucional per molt de temps.”
Assetjament a les xarxes
La portaveu del sindicat d’alumnes de la Universitat de Cambridge promotora de la iniciativa, Lola Olufemi, una estudiant de color de 21 anys, apareixia a la primera pàgina del Daily Telegraph dimecres sota un títol que deia “Els estudiants forcen Cambridge a deixar de banda autors blancs”. Les reaccions a aquestes informacions van provocar des de dimecres una irada reacció a les xarxes socials contra Olufemi en resposta al suposat intent de substituir autors blancs per negres i de minories ètniques. Olufemi ha liderat recentment una campanya contra l’assetjament sexual.
La informació publicada al Telegraph va merèixer l’endemà la condemna oficial de la Universitat. Des de la màxima autoritat institucional dijous s’admetia l’existència de la carta dels estudiants, però, tanmateix, que “les discussions acadèmiques estan en una primera etapa sobre l’anàlisi de com s’ensenya la literatura postcolonial”. Alhora, s’hi assegurava que “els canvis no faran que cap autor sigui substituït per un altre. Així no funciona el sistema a Cambridge”. La universitat, a més, condemnava l’assetjament patit per Lola Olufemi a Twitter.
Però l’incident de la “descolonització” i els atacs contra Olufemi s’han d’inscriure en una denúncia molt més àmplia de racisme. Ho afirmava dijous un altre estudiant de Cambridge, Jason Osamede Okundaye, en un article publicat al diari The Guardian. Okundaye parlava d’una “cultura mediàtica sobre l’activitat pública dels estudiants de color, cultura que vol sacrificar-los ritualment com a xais, i que es rendeixin i no facin activitat pública.”
El debat acadèmic per la iniciativa de Lola Olufemi ha esclatat just dies després que tant Oxford com Cambridge fossin acusades “d’apartheid social” pel diputat laborista David Lammy. Ho feia a partir de les dades d’admissió d’estudiants de color a les dues universitats els últims sis anys: 3 de 32 colleges d’Oxford i només un quart dels de Cambridge els han atorgat plaça sobre estudiants blancs amb iguals aptituds i notes acadèmiques.
Molt poques dones i molt pocs de minories
El debat obert a Cambridge sobre la necessitat de “descolonitzar” els estudis d’anglès és un tema gairebé exclusiu d’aquest epicentre estudiantil, de l’encara més conservadora Universitat d’Oxford i de St. Andrews, a Escòcia. A la resta de centres de les illes britàniques és una qüestió prou superada. Un breu repàs al pla d’estudis d’anglès de Cambridge permet comprovar que hi ha molt poques dones i, llevat del capítol dedicat a estudis postcolonials, molt pocs autors de minories racials o ètniques. En termes generals, què llegeixen els alumnes o, més ben dit, quins són els grans tòtems del cànon? El poeta del XVIII Alexander Pope (01), Charles Dickens (02), esclar, John Milton (03, El paradís perdut ), Jonathan Swift (04, Els viatges de Gulliver ), William Shakespeare (05) o T.S. Elliot (06). Hi ha, però, alguna dona: Emily Brontë ( Cims borrascosos ), Jane Austen ( Orgull i prejudici ) i Mary Shelley ( Frankenstein ). V.S. Naipaul, premi Nobel, seria un dels representants d’una minoria ètnica prou acceptat dins del cànon.
Què podrien llegir si la “descolonització” es dugués a terme? Per exemple, Arundhati Roy, la molt celebrada autora d’ El Déu de les coses petites. Però també el poeta, dramaturg i premi Nobel del 1986 del nigerià Wole Soyinka. O Jean Rhys, l’autora de L’ample mar dels Sargassos. O el kenyà Rohinton Mistry. Una altra possibilitat seria Walter Mosley, el novel·lista nord-americà creador del detectiu Easy Rawlins, un investigador privat negre i veterà de la Segona Guerra Mundial que viu al popular barri de Watts, a Los Angeles.
