Història
Cultura 12/08/2020

13. Camuflatge i blocatge de capitals alemanys a Barcelona

Capítol 13 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'

Xavier Juncosa
2 min
Moneda Nazi, Reichsmark

BarcelonaDurant el primer trimestre del 1945 va córrer com la pólvora entre la colònia alemanya de Barcelona que quan el nazisme s’esfondrés tots els capitals, mobles i immobles alemanys serien bloquejats per ordre dels aliats. El rumor formava part de l’estratègia dels mateixos alemanys i, en poc més de tres mesos, es van camuflar ingents quantitats de diners, empreses i propietats alemanyes. El mètode més simple era buscar un testaferro espanyol de confiança i traspassar-li la titularitat. No tenim dades del percentatge d’aquest mètode, però entre els petits i mitjans capitals va ser el mètode preferit.

Entre les empreses mitjanes i grans el mètode majoritari va ser reemplaçar de dalt a baix els consells d’administració i posar-hi testaferros espanyols. Els capitals que van ser camuflats d’aquesta forma són difícils d’avaluar a primer cop d’ull, però interessen pel cap baix molts centenars de milions de pessetes.

Un dels mètodes antibloqueig més transversal i que va tenir més adeptes va ser invertir en assegurances. De totes les fórmules, el contraespionatge francès a Barcelona va estudiar el cas de Manuel Caparrós Campoy, inspector general a Catalunya de la Caja de Seguros Reunidos SA (CASER; Gran Via, 622). Caparrós va idear unes assegurances de vida subscrites per ciutadans alemanys, sota la forma administrativa d’assegurances de prima única i a curt terme. El client contractava ell mateix o feia contractar per un tercer, sempre de nacionalitat espanyola, una assegurança de prima única i a curt termini (5, 10 o 15 anys). Si la mort del contractant es produïa abans del venciment de la pòlissa, la prima també era pagada en el moment del venciment a un tercer que ja havia estat designat en el moment de la signatura del contracte. El capital que es podia invertir amb aquest sistema era il·limitat i, a més, presentava un triple avantatge.

1. Sobre la totalitat de la prima que hagués estat invertida en el moment de la signatura del contracte, la companyia d’assegurances no en feia cap investigació, ni sobre la solvència dels seus clients ni sobre l’origen, i no s’havia de témer cap mena d’indiscreció.

2. El veritable beneficiari de l’assegurança era en certa manera anònim, ja que un tercer podia subscriure-la en el seu lloc. Com que nombrosos alemanys confiaven els seus diners als espanyols, no havien de témer el bloqueig internacional dels capitals.

3. El venciment era curt i no constituïa cap obstacle seriós per al ciutadà espanyol que substituïa l’alemany. Durant el període que precedia el venciment, el subscriptor podia reembossar progressivament el seu creditor i els alemanys podien disposar dels seus diners.

Un anunci del diari balear Última Hora mereix ser esmentat. Precisava l’anunci que “propiedades de todo tipo están disponibles para ser compradas por capitales catalanes, al precio que sea”. Es tractava en realitat de capitals alemanys camuflats com si fossin capitals catalans. L’individu encarregat de fer aquestes compres a Mallorca era Juan Kirchofek (Sant Miquel, 9; Palma).

I en el capítol 14: L’escola nazi d’encriptació, codis i tintes invisibles a Barcelona

stats