La Cardona de Welles ja és el vuitè tresor del cine europeu

CardonaAspecte de bon vivant, geni anàrquic amb extraordinaris dots narratius i home de veu rotunda fascinat per Sir John Falstaff, un personatge de ficció de les obres de Shakespeare. Així era l’Orson Welles que va arribar a Cardona l’octubre del 1964. Hi va rodar Campanades a mitjanit, una de les seves pel·lícules més importants i per la qual la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona va rebre ahir el reconeixement de Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea de l’Acadèmia del Cinema Europeu (EFA).

Fins a 19 cineastes europeus, acompanyats de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, i del director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, van ser-hi per descobrir una placa commemorativa en una jornada en què l’esperit de Welles va tornar a ser ben present allà on va gravar Campanades a mitjanit ja fa 52 anys. “ Campanades va ser un dels millors films de Welles, gravat amb magnífics actors i a partir d’una adaptació brillant de cinc obres de Shakespeare”, van recordar Antonio Saura i Mike Downey, vicepresidents de l’EFA. “Welles era Falstaff, va sentir el personatge amb tanta força que, en la tensa escena final entre ell i Enric V, va plorar”, va asseverar Riambau.

El rodatge va emplaçar-se a Àvila, Madrid, Sòria i Cardona, i va durar sis mesos, tot i que a Catalunya l’equip només va estar-s’hi dues setmanes. “A Welles quinze dies li van servir per muntar mitja hora de la pel·lícula. Cardona suposa una quarta parta del metratge final”, va detallar Riambau. El director de la Filmoteca va explicar que Orson Welles -al qual alguns productors temien pel temps i exigència que podia arribar a dedicar a la seva obra- va arribar a inventar-se que tenia cirrosi per guanyar temps per al rodatge. “Va haver-hi moments en què el productor espanyol Emiliano Piedra estava molt preocupat per la durada de tot plegat”, va afegir. El film va estrenar-se a Canes l’any 1966, on va obtenir dos guardons.

A Cardona, aleshores poble miner d’uns 7.000 habitants, va ser una petita revolució. “Welles s’hi passejava amb la capa blau marí de Falstaff, amb un havà a la boca, un aspecte que espantava una mica la canalla”, recordava ahir Teresa Davins, filla del restaurant El Petit Perico, que l’any 1964 tenia 10 anys.

A Cardona l’autor de La guerra dels mons va recrear el castell d’Enric V però també la catedral de Westminster i exteriors. “Welles era perfeccionista fins a l’extrem, un geni que mai acabava d’estar content”, van indicar Frederick Muller i Elena Jaumandreu, muntadors de la pel·lícula retornats per a l’ocasió a Cardona. “Vaig gosar demanar-li una vegada el guió i em va entregar la recopilació completa de les obres de William Shakespeare”, va afegir Muller amb un somriure.

“La inclusió com a tresor cinematogràfic europeu és testimoni de la voluntat de l’EFA de reflectir la diversitat i multiculturalitat del cine del continent”, va valorar Passola, que va aprofitar l’ocasió per reivindicar la qualitat del cine català com a part d’aquest llegat europeu. Els altres escenaris que tenen el reconeixement són el Centre Bergman de Farö (Suècia), el Centre Memorial Eisenstein de Moscou, la casa dels germans Lumière de Lió, el museu El món de Tonino Guerra a Pennabilli, les escales d’ El cuirassat Potemkin a Odessa (Ucraïna), la nòria gegant de Viena i el Museu Sergei Paradjanov de Erevan (Armènia).