Caricatura d’una terrible recerca del paradís a la Terra

Alissa Ganíeva novel·la els vicis i conflictes del Daguestan a ‘La muntanya de la festa’

Els rumors que el govern rus està construint un mur per aïllar la República del Daguestan de la resta de Rússia i la creació d’un estat dirigit per radicals islamistes són el fil conductor de la novel·la La muntanya de la festa (L’Altra Editorial). Alissa Ganíeva s’endinsa de manera realista en la descripció de la seva regió natal i presenta els xocs i conflictes que es viuen en aquesta terra. L’escriptora i crítica literària explica a l’ARA que “ volia mostrar des de diferents perspectives els problemes del Daguestan, molts dels quals són extensius a tot Rússia, i el xoc entre el món postmodern i societats tradicionals com les del Caucas, que estan desapareixent”. “A través de les llegendes i el realisme màgic -diu l’autora- volia recrear la recerca del paradís a la Terra i com aquestes idees arcaiques es poden reflectir en la vida política adoptant formes monstruoses”. Ganíeva admet que s’ha sentit incòmoda quan ha vist que l’organització terrorista Estat Islàmic ha escenificat terribles execucions que ella ja havia novel·lat a La muntanya de la festa.

Un mur virtual

El mur que aixeca Ganíeva és de ficció, però sí que existeix en l’imaginari col·lectiu de certs sectors de nacionalistes russos que proclamen la consigna “Ja n’hi ha prou d’alimentar el Caucas”, en referència als subsidis que Moscou dóna a aquestes regions. Com també existeix en el dels partidaris d’un califat al sud de Rússia regit per la xaria, i abans, als anys 90, en el dels independentistes laics del Daguestan. Però no cal anar als extrems polítics per palpar aquest mur virtual: l’autora ha experimentat moltes vegades a Moscou la sensació de “no ser dels nostres”. En el parlar popular del Daguestan tothom diu “anar a Rússia”, i a Rússia molta gent no sap contestar correctament si el Daguestan forma part del seu país.

Situat a la serralada del Caucas i a la costa del mar Caspi, el Daguestan (literalment, país de muntanyes ) és una de les Repúbliques musulmanes que des del segle XIX formen part de Rússia, i actualment té frontera amb els estats de Geòrgia i l’Azerbaidjan. Amb una trentena de pobles amb llengües diferenciades, el Daguestan és un mosaic molt ric de cultures i tradicions que es conserven salvaguardades per les muntanyes però que a vegades xoquen amb la modernitat, la corrupció que impera a tot Rússia i visions polítiques i religioses enfrontades.

Atur, corrupció i insurgència

El Daguestan és una de les Repúbliques més convulses de Rússia. Un dels motius d’aquesta inestabilitat és el xoc entre la visió sufí de l’islam -l’oficial i més tradicional a la regió- i la interpretació salafista -també coneguda com a wahhabita, que advoca per una visió més pura de l’islam i que es va començar a estendre pel Caucas als anys 90- i el seu conflicte amb les forces de seguretat russes.

El salafisme pot ser pacífic i, en molts casos, al Daguestan es converteix en una religió de protesta sobretot de joves que van néixer en el caos derivat de la desintegració de la Unió Soviètica i ara no troben el seu lloc en una societat dominada per l’atur, la corrupció i la poca efectivitat de les institucions i les lleis russes. La línia vermella, però, és molt fina perquè la insurgència armada al Caucas majoritàriament es recobreix amb la ideologia del salafisme. Els joves descontents que van a resar a les mesquites salafistes es converteixen sovint en carn de canó de les organitzacions clandestines. És un peix que es mossega la cua perquè l’arbitrarietat i impunitat amb què actuen les forces de seguretat també contribueixen a fer que més joves se’n vagin al “bosc”, que és el nom amb què es coneix la insurgència armada.

Alissa Ganíeva -nascuda a Gunib, un poble de muntanya del Daguestan, pujada a Makhatxkalà i actualment resident a Moscou- coneix molt bé tot aquest fenomen des de la seva adolescència, i amb l’embolcall de la ficció i de les llegendes que busquen el paradís a la Terra fa u n retrat cru de la societat daguestànica amb tots els seus vicis, les injustícies, la corrupció, la nostàlgia soviètica, la doble moral, la desídia i el fanatisme religiós que aconsegueix crear un estat salvatge. I, com a teló de fons, La muntanya de la festa és també una reflexió sobre el concepte global de llibertat i la responsabilitat individual.

L’autora descriu molt bé l’enfrontament generacional per motius religiosos quan els fills radicalitzats arriben a renegar dels seus pares perquè no són prou bons musulmans a través del personatge de la Madina, la nòvia del protagonista, que de cop es tapa i l’abandona per casar-se amb un jihadista. “ Hi ha moltes Madines, i no només al Caucas, també a Europa, que s’enamoren bojament d’un jihadista amb un romanticisme juvenil i a elles només les utilitzen com a incubadores per parir criatures que després també convertiran en zombis”, assegura Ganíeva.

La novel·la està escrita en rus de Makhatxkalà, la llengua franca de la capital del Daguestan, una parla flexible i plena de manlleus de moltes de les més de trenta llengües que es parlen a la zona. La muntanya de la festa es pot llegir en català en una excel·lent traducció de Miquel Cabal (L’Altra) i en castellà a l’editorial Turner. Cabal afirma que la dificultat més gran que s’ha trobat a l’hora de recrear el makhatxkalès en català és el fet que es tracti d’una varietat urbana estrictament col·loquial. “En realitat els nombrosos esquitxos de llengües del Daguestan o de més enllà, que semblarien la dificultat més gran, m’han ajudat a articular una llengua catalana ma-khatxkalesa que tant pot esgrimir un quillo com un as-salamu alaykum ”, confessa Cabal.

Alissa Ganíeva, u n debut sonat i amb pseudònim

Alissa Ganíeva (1985) es va donar a conèixer al públic l’any 2009, quan el seu relat Salam, Dalgat -inclòs en el recull El segundo círculo (Ed. La Otra Orilla)- va guanyar el prestigiós premi Debut per a autors joves que escriuen en rus. Aquesta aparició literària va anar acompanyada de cert misteri perquè va signar el relat amb el pseudònim masculí de Gula Khiratxev. El descobriment que havia sigut una noia joveneta qui havia esbudellat les entranyes de la societat daguestànica va provocar un xoc en els cercles literaris moscovites. A més de relats i de La muntanya de la festa, també ha escrit El promès i la promesa.

Més continguts de