Al músic Carles Santos és més habitual trobar-lo al teatre que en un auditori de concerts. Des del 1978 es dedica exclusivament a la composició i interpretació de la seva pròpia obra, que sempre sol entrar pels ulls, en muntatges de gran plasticitat. Enguany el festival Grec ja n'ha ofert dos exemples: les composicions que va fer per a El gran teatro del mundo , dirigida per Calixto Bieito, i les d' El run-run del nyigo-nyigo , el nou projecte musicomecànic dels experimentals CaboSanRoque.
Al tercer projecte de Carles Santos que el Grec programa aquest estiu, Cantúria cantada , la seva música serà l'única protagonista. Només per això ja seria un projecte singular. Si hi afegim a sobre que es tracta de la recopilació de composicions de música coral creada per Santos per als seus espectacles ( La pantera imperial , Chicha Montenegro Gallery , Tramuntana tremens , etc.) i interpretada pel Cor de Cambra del Palau de la Música, l'experiment encara és més prometedor.
"És molt senzill i complicat alhora, perquè és una música que estem acostumats a veure. He fet l'experiment de treure la música del seu context habitual i valoraré amb el públic si la música s'aguanta sola", ha explicat el músic de Vinaròs, que amb 62 anys continua prenent riscos en escena.
Vint-i-dos intèrprets del cor participaran a la Cantúria , disset dels quals tindran papers solistes "importants", segons Josep Vila, director del cor. En aquesta ocasió el cor no està immòbil, sinó que a més de música a cappella "fa coses perquè el públic no aplaudeixi", segons Santos, que no va revelar més detalls de l'espectacle dirigit per Dolors Ricart.
Cantúria cantada tindrà un segon capítol a la tardor, quan el Temporada Alta ofereixi exclusivament les composicions instrumentals de l'artista. Santos desconstruït.
