Cultura 24/08/2016

Carles Velat, les vides de l’actor

Toni Vall
3 min
Carles Velat i l'actriu Almudena Lomba a l'obra teatral 'Agost', al TNC

BarcelonaSol dalt de l’escenari, assegut en un balancí i al seu davant, la immensa platea de la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Així es trobava cada nit Carles Velat durant l’inici del primer acte d’'Agost', l’exitosa obra de Tracy Letts que Sergi Belbel va muntar la temporada 2010-2011. No va repetir el paper a la reposició de la següent temporada, però va quedar immensament agraït per l’experiència que va significar aquell repte majúscul d’enfrontar-se a un llarg monòleg davant una platea plena cada vespre. El teatre no li era aliè, ans al contrari, a aquest actor versàtil i sincer, bregat en mil batalles, lluitador, vencedor contra l’infortuni, que ha mort aquest dimecres a Barcelona als 69 anys.

Va fer teatre, molt teatre. Als inicis, a la universitat, amb el grup, heterogeni i entusiasta, de Mario Gas i Emma Cohen, també recentment desapareguda. Va aprendre a ser actor de la manera més orgànica possible: dalt de l’escenari. Després va formar part de la mítica escola Adrià Gual, on va aprendre al costat dels més grans, capitanejats per Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat, més tard amb Núria Espert, Ventura Pons i Esteve Polls. Va treballar amb els millors senzillament perquè ell també era un dels millors. Va viure un moment d’esclat, de naixement, d’epifania teatral, la llavor sobre la qual es va construir el robust edifici d’avui.

La seva versatilitat i la innegable vis còmica, sàviament emprada a favor d’un físic molt característic, el van encaminar a la televisió. Primer als dramàtics de TVE i després a sèries còmiques com 'Carme i David, cuina menjador i llit' i 'Les Guillermines del rei Salomó'. “Vam riure com mai”, m’explica Guillermina Motta, i recorda també que Velat era una persona bona i afectuosa, a banda d’un grandíssim actor. Molts el recordem també per 'Digui digui', el programa de divulgació lingüística dels inicis de TV3, i també a 'La Rosa', la continuació de 'Poble Nou', on interpretava el malvat de la sèrie.

El cinema també va trucar a la seva porta. Alguns papers en films intranscendents i uns quants de picants típics de finals dels 70 i principis dels 80. Però també altres de molt consistents, com el de '3x4' (1982), el debut al cinema de Manuel Iborra, en la pell d’un investigador als baixos fons de la Barcelona canalla. En l’estret lapse de nou anys va treballar amb el bo i millor del cine espanyol: Fernando Fernán-Gómez ('Mi hija Hildegart', 1977), Fernando Trueba ('Sé infiel y no mires con quien', 1985), José Luis Cuerda ('Pares y nones', 1982), Josep Maria Forn ('Companys, procés a Catalunya', 1979), Jordi Cadena ('La oscura historia de la prima Montse', 1977), Jaime Camino ('La campanada', 1980) i sobretot Luis García Berlanga, que l’havia vist en pel·lícules una mica pujades de to –era un erotòman proverbial– i el va fitxar per a un paper important a 'La vaquilla' (1985), que ell recordava com un rodatge dur i inoblidable.

Un llarg període d’ostracisme i salut delicada –“una època difícil”, deia ell mateix– va donar pas a una última etapa de revifada. A més a més d’'Agost', també films com 'El gran Vázquez' (2010) i sèries com 'Ermessenda'. El vaig entrevistar amb prou feines fa un any i mig. S’havia jubilat i era feliç. Era càlid, afable i hospitalari. Escoltava vinils de jazz, llegia i veia sèries. Com a tots els actors de raça, l’eternitat li serà propícia.

stats