Carlota Subirós viatja pels últims 100 anys de feminisme

La dramaturga porta als escenaris GRRRLS!!!, un espectacle de teatre documental que porta a escena fragments de manifestos feministes del segle passat i l’actual

Els últims tres anys han estat, per a Carlota Subirós, un intens procés d’investigació i descoberta del moviment feminista. “He llegit molt i m’ha costat molt triar”, assegura la directora i dramaturga. A partir d’aquest exercici de recerca, Subirós ha donat forma a GRRRLS!!!, un espectacle de teatre documental que porta a escena fragments de manifestos feministes del segle passat i l’actual. La llavor del muntatge es va plantar el 2016, quan Subirós va participar en un curs de feminisme i activisme contemporani del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). “La vigència dels textos és increïble, però la transformació del moviment feminista els últims tres anys també ha sigut brutal”, assenyala la dramaturga. Sense perdre de vista aquesta evolució, a GRRRLS!!! ha buscat “recollir la potència i la complexitat del moviment” mitjançant les paraules de grans referents feministes, com Clara Campoamor, Virginia Woolf, Virginie Despentes i Simone de Beauvoir.

El muntatge, que s’estrena divendres a La Planeta de Girona dins el festival Temporada Alta i que es veurà també al CCCB el 26 de novembre, té un gran equip d’intèrprets, entre les quals hi ha Alba Pujol, Tamara Ndong, Adeline Flaun, Clara Aguilar i Mireia Tejero. Tant en el repartiment com en la tria dels textos, Subirós ha procurat tenir en compte la transversalitat. “No es pot desvincular el feminisme de la lluita contra el classisme i el racisme”, assenyala. És per això que també ha portat a escena textos d’escriptores com Audre Lorde i Gloria Andalzúa i del Combahee River Collective. Els manifestos apareixen a l’escenari defugint l’ordre cronològic i acompanyats de projeccions que situen l’autora i l’any en què el va escriure. “Hi ha moments que els fragments s’intercalen i dialoguen entre ells”, explica Subirós, que subratlla que són textos diversos però amb demandes recurrents i encara vives: “La pregunta sobre què és una dona es repeteix i, sobretot, hi ha la necessitat constant de les dones de prendre la veu i la paraula”.

Més continguts de