Cinema

Carolina López Caballero: “Abans de l’Xcèntric, Barcelona era un desert per al cinema experimental”

Una "conferència performativa audiovisual" sobre el Procés obre la 20a edició del cicle al CCCB

Des que als 26 anys va crear la secció Anima’t de Sitges, Carolina López Caballero no ha parat d’impulsar programes audiovisuals arriscats i necessaris. Ara dirigeix l’ Animac de Lleida, l’ Animario de Madrid i, a petició de Guillermo del Toro, una secció del Festival de Guadalajara. També dirigeix el cicle Xcèntric de cinema experimental del CCCB, però només fins que acabi l’edició que comença aquest dijous. La marxa, que no és per voluntat pròpia, coincideix amb els vint anys de l’Xcèntric, un aniversari que no celebraran de manera especial. El futur del cicle és un interrogant: “No tinc constància de qui serà el pròxim director o directora –diu López–. Però tant de bo l’Xcèntric tingui una llarga vida i celebri com cal els 25 anys”.

Xcèntric: un univers per descobrir

La nova temporada de l'Xcèntric arrenca amb una “conferència performativa audiovisual” sobre el Procés. En què consistirà?

L’Érik Bullot, un artista que hem projectat a l’Xcèntric, em va venir a veure perquè volia fer un film sobre el Procés, però no un reportatge, sinó un projecte artístic sense posicionaments polítics que plantegés qüestions filosòfiques i cinematogràfiques. Vam organitzar un taller amb estudiants de cinema però el taller va coincidir amb les protestes d’aquesta tardor i el projecte es va adaptar a la situació. La pel·lícula no estarà acabada fins a la primavera, així que de moment ens parlarà del seu procés creatiu en aquest format inèdit que no havíem fet mai.

El cinema encara no ha sabut filmar el Procés des de la ficció i a penes des del documental. Què pot aportar el cinema experimental?

Una visió molt interessant, perquè s’hi acosta sense la responsabilitat de posicionar-se o d’explicar tots els fets i mirades. El cinema experimental atorga una llibertat molt útil per tocar un tema tan sensible com el Procés. Però això no vol dir que el film sigui abstracte: Bullot parla de coses políticament molt concretes, però sense l’obligació d’haver de fer un reportatge.

Els insectes de Jan Švankmajer inauguren l’Xcèntric 2019

Per què marxa de l’Xcèntric?

Perquè la nova direcció, per un tema de gerència, ha decidit prescindir d’una sèrie de gent que col·laboràvem regularment com a autònoms al CCCB com jo mateixa, però també Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita de Soy Cámara i Bani Brusadin de The Influencers, dos projectes que ja no seguiran. La part audiovisual queda molt tocada i és una pena, perquè el CCCB sempre havia tingut molts col·laboradors satèl·lit que enriquien la institució. Jo espero que aquestes visions no deixin de tenir-hi cabuda.

Què han significat aquests 20 anys de l'Xcèntric per a Barcelona?

L'Xcèntric no només ha projectat pel·lícules de cinema experimental, sinó que ha fet créixer l’apreciació d’aquest cinema a través dels programes de cada sessió, de la creació de cicles itinerants i exposicions, de la publicació de llibres i DVDs, etc. Tenim un projecte educatiu, l’Aula Xcèntric, on ve molta gent de la universitat perquè parlem de coses que allà no expliquen. I també hi ha l’Arxiu Xcèntric, un arxiu de consulta que és referència internacional, l’únic de cinema experimental del món! Fa vint anys Barcelona era un desert per al cinema experimental i ara, gràcies en part a l'Xcèntric, aquest cinema té una nova generació d’autors que el practiquen i un públic interessat a veure’l.

El Petit de Cal Eril posa música al cel·luloide pintat de Sistiaga

Quin paper hauria d’ocupar l’audiovisual en el CCCB?

Un de cabdal. El CCCB va ser pioner a entendre l’audiovisual com a pensament, tenir un departament d’audiovisual i posar l’audiovisual en el centre de les seves activitat. I gràcies a aquest suport s’ha aconseguit un gran reconeixement internacional.

A Barcelona no hi ha un centre dedicat a les arts visuals com en altres ciutats.

A mi m’encantaria que existís. A Barcelona hi ha molts festivals, però caldria alguna referència estable que programi tot l’any i que sigui una referència física, no només virtual. Un centre amb un arxiu comissariat i que recollís les tendències de l’audiovisual contemporani, des del vessant radical lligat a la tecnologia fins a les propostes més experimentals que no arriben a l’actual Filmoteca, que encara té una visió de l’audiovisual molt del segle XX. L'Xcèntric podria haver sigut una activitat de la Filmoteca.

Tres sessions de l’Xcèntric

‘A.K.A. Serial killer’

Un film anti-Sitges sobre un assassí en sèrie que no mostra el botxí ni les víctimes: només els espais dels crims i els trajectes que va recórrer l’assassí.

‘Black feminism’

Als 70 i principis dels 80, una sèrie de directores pioneres ja filmaven els cossos i les històries de dones amb una mirada feminista i trencadora.

Carles Santos

La cloenda de l’Xcèntric serà un homenatge a Carles Santos que inclourà pel·lícules seves poc o mai vistes i un concert de la pianista Clara Peya.