POLÍTICA CULTURAL
Cultura 27/10/2011

Catalunya i les Balears aparquen diferències per impulsar el Llull

Els governs de Catalunya i les Illes Balears continuaran treballant per impulsar la cultura catalana junts a l'Institut Ramon Llull. Ahir ho van escenificar a Palma, a la reunió de la junta rectora de l'entitat.

Enric Borràs
2 min
Catalunya i les Balears aparquen diferències per impulsar el Llull

Palma.Tot i les diferències que els separen, el govern popular de José Ramón Bauzá continuarà col·laborant amb l'executiu convergent d'Artur Mas en la promoció exterior de la cultura catalana. Ahir els dos presidents i els respectius consellers de Cultura, Ferran Mascarell i Rafel Bosch, van fer palesa la intenció de continuar la feina conjunta en la reunió, a Palma, de la junta de l'Institut Ramon Llull (IRL).

A la roda de premsa que els consellers i el director de l'IRL, Vicenç Villatoro, van oferir després de la reunió de la junta, Mascarell va destacar que el més important era que els dos governs havien "ratificat" la voluntat de "treballar plegats". Tot i que quan Bauzá va guanyar les eleccions a les Illes Balears es va especular amb la possibilitat que el seu govern deixés l'IRL, ahir va quedar clar que això no passarà. De fet, van parlar de "sintonia total". S'ha imposat el pragmatisme: el govern popular de l'arxipèlag ha vist que l'Institut li és útil. De tota manera, mantenir-s'hi pot portar a Bauzá alguns problemes amb els sectors més durs del PP balear.

El conseller d'Educació i Cultura de les Illes Balears, Rafel Bosch, va deixar clar que el seu govern "no ha dubtat" que l'arxipèlag "forma part d'un territori amb una llengua comuna". Arran de les preguntes dels periodistes va admetre les diferències ideològiques entre els dos governs, però també va dir que en cap cas serien un problema. "Sempre hi ha hagut respecte", va afegir.

Villatoro va explicar que havien discutit i aprovat les línies estratègiques per als pròxims anys i que s'ha completat la renovació de gairebé tota la direcció de l'entitat. Entre les línies bàsiques, Villatoro va destacar la relació entre l'economia i la cultura, la necessitat de "generar marca" d'un país i la promoció turística. De moment, no s'ha fet el pressupost de l'IRL perquè falta que els governs aprovin els seus comptes per al 2012. De tota manera, Mascarell ja va dir que havia demanat a la direcció de l'Institut que treballés en "polítiques d'austeritat". Per això pretenen fer actuacions "concretes" en llocs "estratègics" i "prioritzant els criteris qualitatius per sobre dels quantitatius".

Això sí, Villatoro va avançar que l'any que ve es farà a Washington l'exposició sobre Joan Miró, que ja ha estat a la Tate Modern de Londres, i que l'IRL vol ser present a la Biennal d'Arquitectura de Venècia, en col·laboració amb els col·legis d'arquitectes de l'arxipèlag i del Principat. També preparen la possibilitat de dur companyies catalanes al Festival de Teatre d'Avinyó, una exposició del pintor Josep Maria Sert a París i, a més, l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears tocarà a Zuric a l'abril.

Mascarell, Villatoro i Bosch van fer molt d'èmfasi en les possibilitats econòmiques de la cultura. Van deixar molt clar que l'Institut Ramon Llull no només intenta promocionar la cultura comuna i Villatoro va posar com a exemple l'exposició de Miró a Londres, que, segons va afirmar, ha servit perquè els diaris anglesos parlin de Catalunya i de les Illes Balears i per impulsar-ne el turisme. També va posar com a exemple la pel·lículaPa negre, produïda per TVC i dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga. Villatoro va explicar que l'Institut fa feina per promocionar el film de cara a la seva participació als Oscars.

stats