Cultura 27/06/2013

El Centre d'art Fabra i Coats acull els 'Vogadors' que van representar Catalunya i les Balears a la Biennal de Venècia

L'exposició amb que Catalunya i les Illes Balears van participar a la Biennal de Venècia d'arquitectura es podrà veure a Barcelona a partir de demà

Ara
3 min
Vista de l'exposició 'Vogadors' al Centre d'art de la Fabra i Coats / IRL

BarcerlonaEl Centre d'Art de Barcelona a la Fabra i Coats acull, a partir de demà i fins a , 'Vogadors', l'exposició amb què Catalunya i les Illes Balears van participar a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Com als Cantieri navali, el magatzem nàutic que va acollir la mostra a la ciutat dels canals, el plecs que va realitzar l'ARA són una peça de l'exposició. Al llarg d'aquest any, "Vogadors" ha fet fortuna en l'àmbit acadèmic i s''utilitza com un adjectiu per descriure els edificis que enlloc d'una recerca gratuïta de la bellesa s'adrecen als habitants i usuaris i les seves necessitats.

A més, va explicar Jordi Badia i Félix Arranz, els comissaris de la mostra, al llarg d'aquest any el seu projecte, impulsat per l'Institut Ramon Llull, és un dels nuclis intel·lectuals del debat sobre el futur de l'arquitectura contemporània a Europa. Aquesta reflexió s'ha estès a països com el Regne Unit, França, Anglaterra i França.

Com a Venècia, tot i que amb uns espais diferents, la mostra inclou les fotografies de 151 obres recents d'arquitectes catalans que fan de context a les nou obres d'estudis joves seleccionades per Badia i Arranz. Per últim, també s'inclouen una desena d'edificis anteriors que expliquen com, des del començament del segle XX fins a l'actualitat, arquitectes com Josep Maria Jujol, Josep Antoni Coderch, Oriol Bohigas i Enric Miralles van desenvolupar una arquitectura basada en els materials, els usuaris i la relació amb l'entorn.

Què diuen Jordi Badia i Félix Arranz, els comissaris de 'Vogadors', sobre cadascuna de les obres seleccionades:

1. Llar d'infants a Pratdip, de Núria Salvadó i David Tapias

"Els arquitectes van buscar entendre l'entorn, que l'edifici es fongui i desaparegui en l'entorn. L'interior, a més, té un caràcter molt humà, allunyat de moltes escoles completament blanques que s'han vist en els últims anys."

2. Casa a Bunyola, de Francisco Cifuentes

"L'arquitecte ha treballat a partir de l'arquitectura popular del poble. La casa no és agressiva amb l'entorn, sinó que no amaga els materials senzills, que, a més, donen calidesa a l'interior."

3. Casa Collage, de Ramon Bosch i Bet Capdeferro

"Els arquitectes han respectat les textures que el pas del temps ha deixat en aquesta casa i han utilitzat les ceràmiques que van trobar durant les obres d'una manera insòlita, que fa brillar la casa en l'aspecte plàstic."

4. Casa per a tres germanes, de Blancafort Reus Arquitectura

"Es tracta d'una casa construïda al bell mig d'uns camps de conreu. La fusta amb què estan revestides les tres cases envellirà al mateix ritme que els seus habitants, a la vegada que aglutina i unifica les tres construccions."

5. Rehabilitació de La Seca, de Meritxell Inaraja

"L'arquitecta no ha amagat les empremtes que el pas del temps ha deixat en l'edifici, i que formen part de la memòria col·lectiva."

6. Can Ribas, de Jaime J. Ferrer Forés

"El principal repte d'aquesta intervenció en què un carrer havia de travessar el complex de la fàbrica. En un altre moment s'hauria enderrocat tot el conjunt. Ara representa la sensibilitat per reciclar els edificis."

7. Piscina, vestidors i sala esportiva a Jesús, de l'estudi Arquitecturia

"Els arquitectes s'han esforçat per trencar les diferències entre l'edifici i la tanca que l'envolta com una estratègia per generar un nou espai públic."

8. Ampliació de l'institut Josep Sureda i Blanes, de l'estudi SMS Arquitectos

"Els arquitectes han jugat amb materials molt comuns a l'arquitectura de les Illes i els han donat un tractament molt personal que a la vegada complementa l'edifici preexistent."

9. Escola d'art i disseny a Amposta, de David Sebastian i Gerard Puig

"Un edifici que juga a dues escales, una de colossal, representada per la coberta, i una altra de més humana. L'ús del totxo li dóna un caràcter més pròxim."

stats