Catalunya mostrarà a Venècia els vincles humans amb l’arquitectura

BarcelonaL’exposició Aftermath. Arquitectura més enllà dels arquitectes, amb què Catalunya participarà en la Biennal de Venècia, promet ser una experiència memorable: els set edificis que han seleccionat els comissaris -els arquitectes Jelena Prokopljevic i Jaume Prat i el cineasta Isaki Lacuesta- estaran projectats damunt de peces de vidre distribuïdes en diferents punts d’una sala enfosquida. Segons Jaume Prat, l’experiència que el públic tindrà d’obres com la rehabilitació mediambiental del riu Llobregat, la Torre Júlia i el Teatre-Auditori L’Atlàntida de Vic serà “sensorial”. Però el seu objectiu no és només impressionar el públic que visiti els Cantieri Navali del 28 de maig al 27 de novembre: “Fugim de la idea d’espectador, volem visitants, gent activa”, va subratllar Prat. Amb el nivell tecnològic del muntatge de l’exposició es vol “ensenyar la musculatura de la indústria catalana des del minut 0”, va afegir l’arquitecte.

La primera exposició amb què Catalunya va participar a la Biennal de Venècia d’arquitectura, el 2011, Vogadors, explorava com els joves arquitectes catalans han fet de la tradició una font d’experimentació amb tècniques i materials. La mostra següent, titulada Arquitectures empeltades, seguia traient suc de la mateixa línia, però en aquesta ocasió analitzava com els arquitectes actuals han dialogat amb edificis preexistents. El salt més important d’ Aftermath no es troba en els edificis seleccionats sinó en el muntatge i, sobretot, en el punt de vista des del qual es miren els esmentats edificis: les persones que els fan servir, de les maneres més diverses. A més, els edificis estan exposats segons el pes decreixent que hi té la natura: des de la rehabilitació del Llobregat fins a les intervencions a Can Batlló.

Els tres comissaris han treballat plegats tant en el disseny de l’exposició com en el rodatge de les pel·lícules. “En el fons, durant el rodatge m’he recordat molt de Georges Pérec. De la mateixa manera que en un dels seus textos parlava d’esgotar la placeta de París on seia, nosaltres hem intentat esgotar aquests edificis. Ens hauria agradat filmar els edificis fins que s’atipessin de nosaltres i marxessin. Però els edificis són molt tossuts, no marxaven, i hem hagut de marxar nosaltres”, va explicar Isaki Lacuesta. També va posar en relleu el desig de l’equip curatorial: “La fantasia gairebé obscena que teníem era aconseguir que quan els arquitectes veiessin les peces poguessin descobrir algun detall o alguna funció de les seves obres que no coneixien”. Pel que fa a les projeccions -que es faran sobre vidres de l’empresa de Granollers Cricursa, que ha treballat amb premis Pritzker com Rem Koolhaas i Zaha Hadid-, Lacuesta va apuntar que s’acosten “molt a la tradició del llenguatge del documental clàssic” tot i que “al servei d’un dispositiu molt especial”.

Edificis amb vocació pública

Pel que fa als edificis, Prokopljevic va destacar “la seva vocació de servei públic” i va posar l’accent en el fet que són espais que “han sobrepassat el programa inicial” i han adquirit “un valor afegit que s’aconsegueix amb el contacte directe amb els usuaris”. “Són obres que comuniquen i estructuren el territori, creen vincles espacials, visuals, humans o mentals. Per exemple, la rehabilitació mediambiental del riu Llobregat, que també dóna sortida al mar a sis municipis al Parc Natural del Llobregat”, va explicar la comissària. Els projectes, realitzats des de l’any 2004, “estan necessàriament vinculats a la crisi i n’estan afectats, en el moment del projecte o en el de l’execució”.

El pressupost d’ Aftermath frega els 650.000 euros. L’Institut Ramon Llull, que impulsa la participació catalana a la Biennal de Venècia, n’aporta 487.000 i els patrocinadors 160.000.