Ceret mostra tots els mites d’André Masson
El Museu d’Art Modern repassa amb 131 obres la trajectòria del pintor surrealista francès, que va fer estada a Ceret i a Tossa
Ara fa 100 anys, André Masson (1896-1987) va arribar al poble de Ceret, on va viure durant dos anys, entre el 1919 i el 1920. Un segle després, per commemorar aquella estada, el Museu d’Art Modern de Ceret ha organitzat una exposició dedicada al pintor francès que, amb el títol André Masson, una mitologia de l’ésser i de la natura, permet descobrir i contemplar la seva evolució i els diferents estils i tècniques que va utilitzar a través de 131 obres.
L’exposició comença amb els primers quadres de Masson, on es pot veure la influència del cubisme i del surrealisme en la seva obra. “Se l’ha etiquetat com a surrealista perquè va ser la seva etapa més llarga, però el cert és que va començar dins el cubisme, i en els primers quadres creua les dues vessants: veiem una part surrealista barrejada amb influències del cubisme”, diu la directora del Museu d’Art, Nathalie Gallisot, cocomissària de la mostra juntament amb l’historiador de l’art Jean-Michel Bouhours. Gallisot també destaca la gran influència que va tenir l’obra de Friedrich Nietzsche en les seves creacions.
En aquesta primera etapa i influenciat pels surrealistes, el pintor també va jugar amb els automatismes i va intentar traspassar a la pintura el dibuix automàtic. Però, segons Gallisot, Masson deia que “no es pot ser surrealista cada dia” i estava més interessat en la pintura dels sentiments que no en la pintura dels somnis. A més, tenia por de quedar-se estancat i per això al llarg de la seva vida va experimentar amb diferents tècniques i nous materials.
Per exemple, amb la sorra, que és el material que va utilitzar en un dels quadres que més va marcar la seva vida, segons la directora del museu, Les cerfs-volants, del 1927, una obra que va fer repartint cola adhesiva a la tela i tirant-hi sorra per sobre. “S’adona que no és ell qui ho fa, sinó que és l’atzar, i això ja li interessa més. I partir d’aquí explora el nou camí”. De fet, els únics punts en comú de tota la seva obra són la natura, “que hi juga un paper fonamental”, i també la mitologia, “perquè considera que és més interessant per entendre l’ésser humà que no pas la realitat”, assegura la comissària.
El 1934 André Masson decideix marxar de França i viatja fins a Tossa de Mar (Selva), on troba un indret inspirador i estimulant per al seu art. “Hi havia molts artistes i un ambient molt propici per desenvolupar-se” . Per a la directora del museu, les obres d’aquesta etapa de l’artista són les més importants que hi ha exposades perquè “reflecteixen la unió de la vida personal i la vida del pintor, i diuen molt d’ell”. Els quadres d’aquest període són a la sala principal.
En aquestes obres es veu com juga amb la natura, els segadors i la tauromàquia. Per exemple, a Le faucheur (1934) pinta un segador “que no saps si representa la mort o un home del poble”. O a Sierra aragonaise (1935-1936) s’inspira en la història de Don Quixot i es veuen unes muntanyes vermelles amb un molí de vent que té unes aspes que semblen flames. “¿És vermell per la sang o pel sol? ¿Les flames són de foc o del sol?”, es pregunta Gallisot sense trobar una resposta que només podria donar l’autor.
A l’exposició -oberta fins al 27 d’octubre- també es poden veure els quadres que l’artista va pintar dedicats a la tauromàquia, com Les insectes matadors i Corrida (imaginaire), totes dues del 1936. “En aquella època no estan a favor o en contra dels toros, sinó que els interessa el ritual. De fet, és un tema que fascina molts artistes”, comenta la comissària. En aquests quadres també es pot veure la influència del moment polític que es vivia a Catalunya, a les portes d’una Guerra Civil. Masson s’aproxima als republicans, a qui ajuda dibuixant cartells i pancartes. Tot i això decideix marxar abans que comenci la guerra perquè no en vol viure una altra -va lluitar a la Primera Guerra Mundial- i torna al seu país natal. Però a França també es viuen moments molt tensos, i Masson es refugia primer a Martinica i, més tard, als Estats Units, on esdevindrà una influència per a l’impressionisme americà.
Un dels quadres més rellevants d’aquest periode és Le Labyrinthe, del 1938, amb el qual fa “una introspecció més profunda, busca què hi ha dins de l’home”, segons la directora, que també assenyala que en l’etapa nord-americana se sent molt atret per la pintura i cultura xineses, cosa que es reflecteix en les obres. La mostra finalitza amb dues sales de projeccions: una repassa els dibuixos eròtics de Masson i l’altra la manera com creava les seves obres.
L’exposició, doncs, permet veure l’evolució d’un artista que sempre va buscar noves tècniques, estils i motius per expressar-se a través de l’art.
