Christian Rizzo explora la textura de la intimitat a ‘Une maison’

BarcelonaEl coreògraf francès Christian Rizzo torna al Mercat de les Flors, on presenta, del 3 al 6 d'octubre, 'Une maison', una peça en què explora la textura de la intimitat a partir d'una reflexió sobre l'espai "casa". La temporada 18/19 va presentar-hi la seva exploració 'D'à côté', una proposta de metamorfosi per a espectadors de totes les edats, i anteriorment havia desenvolupat un tríptic al voltant del contrast entre les danses d’autoria i les anònimes. Aleshores, aquest coreògraf que va fundar la seva companyia l’Association Fragile el 1996 va passar diversos anys concentrat en una reflexió sobre la dansa en si mateixa. "Aquest tríptic em va permetre desplegar un seguit de pràctiques i maneres de veure danses, i també elaborar un catàleg de les diverses manifestacions que pot adoptar la dansa o les danses", ha comentat avui el creador en roda de premsa.

En el cas d''Une maison', es tracta de l’inici d’un altre tríptic sobre el tema de l’espai. “Què és la casa per a mi?, em vaig preguntar, i a partir d'aquí vaig reflexionar i vaig concloure que la casa és el lloc de confluència entre l’exterior i l’interior, i això em permet parlar de la intimitat”. Per primer cop Rizzo, que acumula un bagatge de més de trenta coreografies, ha orquestrat 14 ballarins d'edats compreses entre els 24 i els 61 anys, i entre els quals es troba el ballarí i coreògraf català Lluís Ayet, de 61 anys. Ayet viu des de fa dècades a Montpeller, on Rizzo dirigeix el Centre Coreogràfic Nacional (CCN). Aquest nombre generós de ballarins li permet jugar amb el concepte d'un espai poblat i despoblat, "en el fons la casa és un lloc de memòria i transmissió".

Per construir l'obra, el coreògraf va partir de l'espai arquitectònic per anar en un segon moment al terreny. "Això permet passar d’una dansa abstracta cap a la ficció". Com a conclusió, Rizzo opina que 'Une maison' és "un ritual sobre l’absència i sobre els fantasmes". De fet, ha confessat que la mort recent del seu pare, que va passar quan just començava a treballar en aquesta obra, està al darrere d'aquest giravoltar entorn de l'absència.

L'espai escènic presenta dos pols, l'orgànic i el tecnològic, enmig dels quals els ballarins queden atrapats en una estructura en moviment. "El punt de partida és una gran estructura lluminosa que són fragments que acaben ajuntant-se i formant un objecte únic. La dansa es construeix de fragments que al final configuren una única dansa, això és el que fa el lligam, la humanitat, una sola i única qüestió".

Christopher Rizzo ve del món del rock i també va crear la seva pròpia marca de roba abans de formar-se en arts plàstiques a la Villa Arson, a Niça. Després va decidir dedicar-se en cos i ànima a la dansa. Aquesta formació eclèctica i artística marca la seva manera de treballar, caracteritzada per la improvisació. "Deixo que els ballarins treballin sobre un tema i jo observo per veure què sorgeix, què hi ha tant en el contingut com en el continent; em fixo en això i després ho desenvolupo". Especialment interessat en el concepte de "flux", Rizzo encadena els moviments dels ballarins que de vegades semblen empesos per una força invisible. "En el fons és una celebració davant la mort del meu pare –ha confessat–. En realitat no es perd res, sinó que continues coexistint amb aquell ésser d’una altra manera".

Com en les seves creacions anteriors, el coreògraf treballa amb el grup Cercueil, que casa música rock amb electrònica. "L'aproximació inicial és abstracta, posar el so dins l’espai, i després pren un caire cinematogràfic i líric, però amb tocs de rock i electrònica que són els que sempre m’han acompanyat".

Respecte al seu llenguatge coreogràfic, defensa que projecta una mirada musical i pictòrica a la dansa. "He viatjat molt per l'Àsia i m'interessa aquesta pintura sense plana, ja que a Europa hem estat molt marcats per la pintura en perspectiva del Renaixement, i en canvi aquesta pintura se centra en el buit, no es pinta el punt de fuga, sinó el moviment. La meva aproximació a la dansa s'hi assembla, vinculada també amb la música. Tinc la sensació de continuar fent música, però aquest cop amb l'espai".