Christina Rosenvinge i Single brillen en la segona jornada del Let's Festival
El Let's Festival de l'Hospitalet de Llobregat s'ha consolidat com a festival de referència pel que fa al pop independent que es fa a Espanya. I tot i que la sisena edició -que s'allargarà durant els dos pròxims caps de setmana- té com a novetat la incorporació d'artistes internacionals, el públic no va respondre gaire a l'arrencada del festival divendres, amb un cartell encapçalat per la britànica Ebony Bones, i va caldre esperar a la segona jornada, la de dissabte, amb la cançó pop de Christina Rosenvinge i l'avantpop de Single per veure la Salamandra plena.
Van obrir la jornada els barcelonins Fred i Son, que van defensar el cançoner inspirat en el pop independent anglès dels vuitanta del seu debut, Diu que no sap què vol (2010), en formació de sextet, amb fins a tres guitarres en alguns moments. Després van ser el torn dels bascos Single, la formació que lideren Teresa Iturrioz i Ibon Errazkin (tots dos exmembres dels influents Le Mans i Aventuras de Kirlian), que, si bé fins fa poc havien estat molt cars de veure a casa nostra, era la tercera vegada que tocaven a l'àrea metropolitana de Barcelona en cosa d'un any, i tot gràcies a la promoció del seu segon treball, Monólogo interior (2010).
El seu pop un mica experimental -amb préstecs de la música negra i el sample com a eina en les seves primeres entregues, i fent una nova lectura de la cançó melòdica en l'últim disc- va convèncer fans i una immensa majoria de públic que no els coneixia. Venien amb la seva posada en escena de mínims -Errazkin a la guitarra, Joan Vich al teclat i llançant les bases pregravades, i Tito Pintado (Anti) als cors-, basada en les seves magnífiques cançons ( Mr. Shoji , Pío pío , Tu perrito librepensador , Posponías ...) i en la personalitat de la glamurosa i divertida Iturrioz, que com és habitual en els seus xous es va canviar de modelet diversos cops. De fet, ja a l'escenari Christina Rosenvinge va reconèixer que tenia previst tocar amb texans i samarreta, però que va optar per un vestit després de veure Iturrioz, cosa que el seu devot públic va agrair.
Rosenvinge era el gran reclam de la vetllada, com va evidenciar una audiència que va cantar amb ella diverses cançons ( Anoche , La distancia adecuada ) del seu celebrat Tu labio superior (2008), i que també va rebre molt bé les cançons de La joven Dolores (2010), el treball que presentava. Amb un repertori exclusivament centrat en els seus recomanables últims treballs -en què ha abandonat l'anglès i en què la seva cançó pop xiuxiuejada d'aires nord-americans sona més inspirada que mai-, Rosenvinge va encantar l'audiència a la guitarra i al piano en formació de quintet, sense Steve Shelley (Sonic Youth) ni Chris Brokaw (ex-Come), que toquen al disc, però acompanyada de violoncel. El so, com en el concert de Single, va ser immillorable. I tot plegat una molt bona arrencada per a la nova edició del Let's.
