Publicitat
Publicitat

Chus Martínez: "Volem desconnectar el visitant de l'angoixa del sistema actual"

Emprenedora "La investigació artística és el punt principal d'aquesta Documenta. Els artistes són una font radical d'idees i hem posat una confiança renovada en la seva tasca"

Quin és el punt de partida de la Do cumenta 13? Carolyn Christov-Ba kargiev ha afirmat que vol tornar a posar els artistes al centre del debat artístic.

Hem partit del posicionament clau que la societat democràtica i civil necessita un sentit normatiu, que ens necessita com a ciutadans, i que també necessita els artistes, que representen la gran excepció a aquestes normes que la regulen. Dir que posem els artistes al centre vol dir el mateix que dir que la investigació artística és el punt principal d'aquesta Documenta. Els artistes són una font radical d'idees i hem posat una confiança renovada en la seva tasca.

Com s'ha concretat aquesta idea?

Primer de tot, hem confiat en la producció. Tots els artistes vius han produït obres noves per a la Documenta. Renovar la confiança en els artistes és un fet complex, perquè afecta la medicina, la història, la filosofia, la sociologia... Creiem que ara, que vivim un moment molt difícil, molt fosc, confiar en l'art significa confiar que té una capacitat inaudita per reorganitzar coses que ja sabem a través d'aquestes disciplines. L'art ens fa veure que hi ha una possibilitat de proposar idees. Què vol dir això? Significa tenir entusiasme cap a la intel·ligència. D'una banda és crític, però també té un vessant positiu. No és només el fet d'afirmar que les distincions de gènere, ideològiques i de poder suposen el que no podem fer, sinó que també representen el que podem fer, el que hem de proposar. L'art té un romanent d'energia que proposa i que té a veure amb els interrogants que l'art ha investigat des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial.

Quin debat volen provocar?

Volem reivindicar la capacitat que té l'art de crear el seu propi sentit i el seu propi temps i traslladar-ho a l'espectador. Això ho hem materialitzat específicament en cadascun dels llocs de la Documenta. Els visitants, quan siguin, per exemple, al museu Friedericianum, no es podran imaginar com estan exposades les obres a l'Orangerie, al Documenta Halle o a l'Auerpark. Tot això implica una contradicció amb la lògica del sistema tecnològic. Aquest sistema és angoixant, està basat en el fet que rebem una informació i hem de reaccionar davant aquesta informació. Nosaltres volem fer autònoms els visitants, desincronitzar-los d'aquest sistema. L'art t'allibera d'aquesta angoixa no perquè ofereix bellesa sinó perquè crea el seu propi temps i reverteix el sentit comú. Un exemple d'això és el mètode paranoicocrític de Dalí. Tornem-nos una mica paranoics, tornem-nos una mica bojos.

Els representants catalans són Dora García, Albert Serra, Enrique Vila-Matas, Salvador Dalí i Antoni Cumella. Què en destacaria?

Estem molt ben representats, hi ha molt de nosaltres en aquesta Documenta. Cumella és una figura fonamental, un motor de la Documenta. Va ser capaç de reinventar la cultura i la manera de fer d'un país que volia ser modern i no podia. Va amagar aquest desig de modernitat en unes formes tan poc sospitoses com la ceràmica. És meravellós i màgic. La seva obra està plena de forces que hem oblidat però que estan plenes de radicalitat.

Carolyn Christov-Bakargiev és la segona dona, després de Catherine David el 1997, que dirigeix la Documenta de Kassel. S'ha notat?

I tant. Es va notar el primer cop, i ara s'ha notat encara més. La Carolyn té una sensibilitat molt poc convencional i molt creativa. Té una gran generositat perquè abraça moltes formes de coneixement diverses.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT