ARTS ESCÈNIQUES

‘Claudia’, el repte de recuperar la identitat

L'espectacle no vol ser un drama més sobre la dictadura sinó una mirada al mateix temps distanciada i commovedora sobre la identitat robada d’una noia

‘Claudia’ TNC (SALA PETITA) 23 DE NOVEMBRE

Merceditas i Claudia. Dos noms per a una mateixa noia. El primer li van posar el pares adoptius i el segon és com l’havien batejat els pares biològics assassinats per la dictadura argentina el març del 1978. El seu cas va suposar una inflexió en la investigació de l’apropiació de nadons per part dels militars argentins i el seu nom és el títol d’un magnífic exemple de teatre document orquestrat per la companyia La Conquesta del Pol Sud que el TNC ha recuperat després d’una breu exhibició al Grec 2016. Certament, és un privilegi per a la funció i també per als espectadors que sigui la mateixa Claudia, que no és actriu sinó enginyera de sistemes, qui ens expliqui la seva història, però el més interessant de l’espectacle és la seva capacitat per dibuixar una mena de patchwork històric que ens acosta no només a uns fets sinó també a les arrels profundes del paisatge humà on es van desenvolupar.

Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer han amarat una dramatúrgia que defuig el sentimentalisme, que no furga en la ferida, que eludeix jutjar els criminals per plantejar qüestions de gran abast i altres de més intimes. ¿La Claudia pot seguir estimant el tinent coronel i la seva dona, que la van criar? ¿Va ser una infància feliç, la seva? ¿Com li explica a la seva petita filla el que va passar? Aquestes qüestions es traslladen els espectadors. I que cadascú les respongui. Ella dona dades circumstancials, recorda sensacions, mostra el conflicte però no pontifica, no acusa. Claudia no vol ser un drama més sobre la dictadura sinó una mirada al mateix temps distanciada i commovedora sobre la identitat robada d’una noia i com va gestionar el repte de recuperar-la.

Claudia és, a més, un espectacle molt visual. Ho és pel senzill però també intel·ligent espai escènic i, sobretot, per les imatges videogràfiques que apuntalen la narració o aporten altres testimonis i emmarquen, finalment, el conjunt de la perspectiva amb molta sensibilitat.

Més continguts de