Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

El CoNCA demana que Catalunya tingui una única col·lecció pública d'obres d'art

La Diagnosi i pla d'actuació en matèria d'adquisicions públiques d'art a Catalunya alerta de les llacunes i desequilibris que ha generat una política d'adquisicions desordenada. A més, demana un fons de 2 milions d'euros per a la compra d'obres d'art


El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat avui davant d'experts del sector de l'art el Diagnosi i pla d'actuació en matèria d'adquisicions públiques d'art a Catalunya, una anàlisi que li havia encarregat l'anterior conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i que ja ha estat entregat al conseller Ferran Mascarell. El document alerta de les llacunes i desequilibris creats en les col·leccions públiques d'art per la manca tant d'una política d'adquisicions estable i coordinada, acompanyada de fórmules de finançament.

La Diagnosi destaca la necessitat d'avançar cap a una col·lecció pública única, que compacti serveis i amb una redistribució més justa i equilibrada que permeti una coherència en el discurs artístic i la rendibilitat dels fons. Igualment, proposa reestablir el Fons Nacional d'Art de la Generalitat, que ja havia existit, amb una comissió d'experts público-privada que vetllaria per les polítiques d'adquisició, validació de qualitat de les donacions i avaluació de la seva difusió.

També recomana elaborar un pla d'adquisicions prioritàries en el període 2012-2020 i dotar el Fons d'un pla de finançament que comptés amb d'un mínim d'un milió d'euros de recursos públics anuals per a l'adquisició d'obra art que caldria completar amb una aportació privada equivalent. El fons hauria d'ajudar tant als museus nacionals o d'interès nacional, com els museus territorials, així com impulsar la compra de produccions d'art contemporani produïda pels centres d'art i estimular el mercat.

El document radiografia la situació de la patrimonialització de l'art arreu del país i evidencia les preocupants llacunes que actualment pateixen les col·leccions nacionals que són conseqüència de la manca tant d'una política coordinada com d'un pressupost estable destinat a adquisicions d'art. Entre altres qüestions, destaca que, així com del 1983 al 2005 la línia d'actuació regular de la Generalitat de Catalunya va permetre destinar 22 milions d'euros a l'adquisició de 630 obres d'art, la desaparició del Servei d'Arts Plàstiques l'any 2004 i de la partida del fons va obligar els museus a destinar pressupost propi a la compra d'art.

La diagnosi repassa també el marc legislatiu català i estatal que regeixen el procés de patrimonialització i analitza dos models d'adquisició internacionals com són el de França i la Gran Bretanya que podrien ser d'interès a l'hora de configurar el sistema català. També s'analitzen els sistemes fiscals d'aquest països i l'estatal i català, per tal de recomanar noves mesures que equilibrin la balança entre l'Estat i Catalunya, ja que la majoria de recursos públics de l'Estat reverteixen en favor dels museus estatals.


Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT