El CoNCA demana que Catalunya tingui una única col·lecció pública d'obres d'art

BARCELONAEl Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat avui davant d'experts del sector de l'art el Diagnosi i pla d'actuació en matèria d'adquisicions públiques d'art a Catalunya, una anàlisi que li havia encarregat l'anterior conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i que ja ha estat entregat al conseller Ferran Mascarell. El document alerta de les llacunes i desequilibris creats en les col·leccions públiques d'art per la manca tant d'una política d'adquisicions estable i coordinada, acompanyada de fórmules de finançament.

La Diagnosi destaca la necessitat d'avançar cap a una col·lecció pública única, que compacti serveis i amb una redistribució més justa i equilibrada que permeti una coherència en el discurs artístic i la rendibilitat dels fons. Igualment, proposa reestablir el Fons Nacional d'Art de la Generalitat, que ja havia existit, amb una comissió d'experts público-privada que vetllaria per les polítiques d'adquisició, validació de qualitat de les donacions i avaluació de la seva difusió.

També recomana elaborar un pla d'adquisicions prioritàries en el període 2012-2020 i dotar el Fons d'un pla de finançament que comptés amb d'un mínim d'un milió d'euros de recursos públics anuals per a l'adquisició d'obra art que caldria completar amb una aportació privada equivalent. El fons hauria d'ajudar tant als museus nacionals o d'interès nacional, com els museus territorials, així com impulsar la compra de produccions d'art contemporani produïda pels centres d'art i estimular el mercat.

El document radiografia la situació de la patrimonialització de l'art arreu del país i evidencia les preocupants llacunes que actualment pateixen les col·leccions nacionals que són conseqüència de la manca tant d'una política coordinada com d'un pressupost estable destinat a adquisicions d'art. Entre altres qüestions, destaca que, així com del 1983 al 2005 la línia d'actuació regular de la Generalitat de Catalunya va permetre destinar 22 milions d'euros a l'adquisició de 630 obres d'art, la desaparició del Servei d'Arts Plàstiques l'any 2004 i de la partida del fons va obligar els museus a destinar pressupost propi a la compra d'art.

La diagnosi repassa també el marc legislatiu català i estatal que regeixen el procés de patrimonialització i analitza dos models d'adquisició internacionals com són el de França i la Gran Bretanya que podrien ser d'interès a l'hora de configurar el sistema català. També s'analitzen els sistemes fiscals d'aquest països i l'estatal i català, per tal de recomanar noves mesures que equilibrin la balança entre l'Estat i Catalunya, ja que la majoria de recursos públics de l'Estat reverteixen en favor dels museus estatals.