La Colometa de la Companyia Eòlia arriba al Poliorama

Després de l’èxit que van tenir les 16 funcions de 'La plaça del diamant' que van fer al Teatre Victòria entre el gener i el març, el 2 d’octubre començaran temporada al Teatre Poliorama

La Companyia Eòlia està a punt de fer un pas de gegant: després de l’èxit que van tenir les 16 funcions de La plaça del diamant que van fer al Teatre Victòria entre el gener i el març, el 2 d’octubre començaran temporada al Teatre Poliorama. “La companyia produeix espectacles escolars, en aquest cas amb postgraduats, i un espectacle escolar va acabar sent gegantí”, diu el director de l’espectacle, Paco Mir. “La temporada al Poliorama és un repte per a tothom -afegeix-. El teatre programa una companyia jove durant cinc setmanes, l’escola programa per primera vegada en un teatre professional i els actors no han fet mai una temporada tan llarga”.

Al Poliorama La plaça del diamant mantindrà la mateixa essència que quan va néixer i aprofitaven els plafons de l’escenografia de l’espectacle de Paco Mir i els seus companys d’El Tricicle, Hits. “Només amb set actors i ben pocs mitjans hem aconseguit retenir la poesia del text”, explica Mir. “Fer La plaça del diamant és un repte, perquè és un clàssic i tothom s’hi ha aproximat d’una manera o altra”, explica l’actriu Núria Bonet, que fa el paper de la Natàlia, la Colometa, madura. “Les històries que relaten una part de la nostra història s’han de continuar explicant”, subratlla el director de l’Escola Eòlia, Josep Galindo. “El teatre té la capacitat de fer-nos veure moments de la nostra història i ser inspirador per al futur”, destaca el director.

L’afany d’enfortir la Colometa

La plaça del diamant de la Companyia Eòlia dura una hora i mitja sense pausa. Per a Paco Mir, que també en va fer l’adaptació, la càrrega dramàtica de l’obra de Mercè Rodoreda no és incompatible amb que tingui ritme. De fet, en la seva lectura hi ha elements humorístics que no ha hagut de forçar sinó que ha trobat en el mateix text, i també una visió més poderosa dels personatges femenins. “Tothom identifica la Colometa amb el drama i quan té 16 anys és una noia que té ganes de fer-ho tot”, explica. “El costumisme ara es pot veure com una història de supervivència absolutament vigent, i els actors transmeten una vitalitat brutal”, subratlla Galindo. Precisament la Colometa i també la seva amiga Enriqueta ara apareixen com unes lluitadores, i l’Enriqueta apareix com una dona que dona exemple perquè que se’n surt sola. “Per a nosaltres va ser una sorpresa trobar que la Colometa no és només una dona del seu temps sinó que hi ha moltes Colometes. Intentem retratar la seva lluita, personalment ens interpel·la”, explica Núria Bonet. “Mentre tothom l’ha debilitat, nosaltres li donem força”, subratlla l’actriu. “La nostra Colometa és innocent, no submisa”, diu l’actor Rai Borrell.

Tot i l’essencialitat del muntatge, que combina unes projeccions abstractes amb uns quants elements que mouen els mateixos actors, La plaça del diamant és exigent pel que fa a vestuari: “No pot ser una obra senzilla perquè el vestuari va dels anys 20 als 50”, conclou Jordi Bullbena, l’encarregat de l’escenografia i el vestuari.

Més continguts de