La Comissió de la Dignitat presenta una proposició de Llei al Parlament per anul·lar els consells de guerra

L'entitat no vol una "declaració d'intencions", sinó una llei "amb un significat jurídic efectiu"

La Comissió de la Dignitat, amb el suport de diverses entitats memorialistes, han presentat als grups parlamentaris una proposició de llei per tal que el Parlament anul·li els consells de guerra sumaríssims imposats pel franquisme a Catalunya des del 1938 fins al 1975. L'entitat entén que la cambra hi té una responsabilitat política històrica, ja que l'Estatut d'Autonomia atorgava des del 1932 les competències en administració de justícia i tribunals, que es van veure vulnerades. El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha assegurat que la iniciativa no busca esdevenir una "declaració d'intencions", sinó una llei "amb significat jurídic efectiu".

Cruanyes creu que és un "deure moral i jurídic" i demana també que es posin els recursos necessaris perquè les famílies dels assassinats pugin demanar un certificat que acrediti la nul·litat dels consells de guerra. La Comissió de la Dignitat ha entregat la proposició a tots els grups parlamentaris i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "Junts pel Sí i la CUP han manifestat el seu suport a la proposició", ha dit Cruanyes.

81.966 processos

Entre el 1939 i el 1980 es van obrir 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones –algunes tenien més d’un procés obert–, de les quals 3.358 van ser executades. 70.470 eren homes i 7.718, dones. Els pitjors anys de la repressió van ser els primers de la dictadura: el 90% dels sumaríssims es van fer entre el 1939 i el 1945. Més del 75% dels procediments (61.914) ho van ser per rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar.

El règim franquista no feia gaires distincions segons l’edat: entre els processats hi ha una nena de nou anys, òrfena, a la qual es va obligar a presentar declaració jurada; sis nois i set noies d’entre 10 i 14 anys, i 1.433 nois i 288 noies d’entre 15 i 19 anys. Entre els executats hi havia 14 nois i una noia menors d’edat.

La incapacitat de l'estat espanyol

Al preàmbul de la llei es destaca que el 2008, Christine Gläser i M. Pascal Brice, aleshores cònsols generals a Barcelona d’Alemanya i de França, respectivament, van participar en un acte solemne al Palau de la Generalitat amb motiu de la commemoració del 69è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, i van demanar formalment excuses per la participació dels seus respectius països en la detenció i la posterior deportació a Espanya del president de Catalunya. I s'afegeix: "Malgrat totes les peticions fetes des de Catalunya al llarg de molts anys, cap govern de l’estat espanyol, sigui del color polític que sigui, ha estat capaç de fer un acte similar als protagonitzats pels representants diplomàtics d’Alemanya i França acreditats a la nostra capital, i encara menys d’eradicar del sistema jurídic espanyol els simulacres de judicis duts a terme per motius polítics per la dictadura franquista".

Més continguts de