Companys tindrà (per fi) un homenatge a la plaça de Sant Jaume

És una llamborda de llautó i feia tres anys que estava 'encallada' al Memorial Democràtic 

A dos dies perquè es commemori el 80è aniversari de l’afusellament de Companys –el president català va morir el 15 d’octubre a la matinada al castell de Montjuïc– l’Ajuntament de Barcelona ha donat finalment el vistiplau perquè s’instal·li l’ Stolperstein del president català a la plaça de Sant Jaume. Aquesta ubicació, especifica el consistori, ha sigut una decisió de la Generalitat de Catalunya: “Es tracta d’una autorització excepcional donada la transcendència de la figura i aquest símbol s’instal·larà a la ciutat amb motiu del 80è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys”. L’ Stolperstein portava tres anys d’espera en un despatx del Memorial Democràtic, que depèn del departament de Justícia. A la inscripció s’hi pot llegir: “Aquí visqué MHP Lluís Companys Jover, nascut 1882, exiliat 1939, arrestat 1940 França, afusellat 15.10.1940 Barcelona”.

Els Stolpersteine són llambordes de record que tenen una forma quadrada, estan fetes de llautó i formen part d’un projecte europeu per recordar les víctimes de la persecució nazi: des de jueus fins a homosexuals passant pels republicans o persones amb discapacitat mental, entre molts d’altres. Companys va ser detingut a Baule (la zona ocupada pels alemanys de la Bretanya francesa), on vivia exiliat, el 13 d’agost del 1940. El van detenir policies alemanys i va ser traslladat a Espanya de manera pràcticament clandestina –era un refugiat polític i no es van respectar els tractats d’extradició– per l’agent franquista Pedro Urraca. El van torturar i interrogar a Madrid i després va ser traslladat al castell de Montjuïc, on va ser executat el 15 d’octubre del 1940.  

El fet que no es col·loqués la llamborda de Companys va provocar les airades protestes d'alguns historiadors i polítics. Un dels que ho van reclamar, a través de les xarxes, va ser l'expresident català Quim Torra:

De  Stolpersteine n’hi ha a més de 200 ciutats catalanes i sobretot estan dedicats als deportats que van morir als camps nazis. La paraula Stolperstein es podria traduir com a pedra per ensopegar. Normalment s’ubiquen davant de l’última casa on va viure la persona, però en el cas de Companys el lloc proposat per la Generalitat de Catalunya i per l’associació d’amistat entre Colònia i Barcelona, que va ser qui va encarregar que es fes la llamborda dedicada al president català, és la plaça de Sant Jaume.

Fonts municipals asseguren que en cap moment es va qüestionar la figura de Companys però sí que posen en dubte que es faci memòria a través d’un Stolperstein, ja que part de la comunitat jueva hi està en contra perquè és un símbol que és a terra i, per tant, es trepitja. A més, asseguren fonts municipals, Companys no va ser víctima del nazisme sinó del franquisme. L’Ajuntament de Barcelona recorda que el president català compta amb diversos elements a la ciutat que recorden i commemoren la seva figura: un monument a la ronda de Sant Pere amb passeig de Sant Joan, un faristol de memòria a la porta de la seva darrera residència a la ciutat (Gran Via, 633) i un altre a la seva tomba al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. A més, segons l’Ajuntament de Barcelona, enguany està prevista la celebració d'una jornada per recuperar la seva figura amb motiu del 80è aniversari, coincidint amb el centenari de l'assassinat del seu company, l'advocat Francesc Layret, i una acció memorial per commemorar el 80è aniversari mitjançant una projecció a la façana de l'edifici consistorial.