"Catalans! A lluitar, a treballar i a resistir, perquè resistir és el triomf": Companys, en 32 frases

Una fotografia feta el maig del 1935 a la presó, a Madrid, on estava tancar pels fets d’octubre de 1934 / EFE

1. Unió de Rabassaires.

Article a La Terra (1922)

"Quan varem iniciar la campanya pro rabasssaire poc esperàvem que esclatés un moviment d'opinió tan important i ràpid. Ara convé –doncs– aprofitar l'estat d'entusiasme dels rabassaires per a fomentar una organització que sia una força efectiva per a anar assolint resultats pràctics. I per això és menester que cadascú faci bastant propaganda per a que els treballadors de la terra cotisin a l'Unió i s'imposi una disciplina conscient i recta".

2. Església

Article a La Humanitat (1931)

“Si a la nova Constitució no s'hi hagués consignat la separació de l'Església i de l'Estat i hi hagués perdurat allò de què Espanya era un país catòlic i catòlica era la religió oficial”, cap d'aquestes conspiracions ridícules que es diuen monàrquiques i que no són altra cosa que desfogaments de gent de sotana s'haurien segurament produït. Avui el clerical es disfressa de monàrquic per a fer un xic de por.... Ningú es preocupa del pobre capellà de poble, vell en l'exercici del seu càrrec, mal pagat i fins mal vist per la gent de cúria”.

3. Estatut

Intervenció a Madrid de Lluís Companys el 2 d'agost de 1931

“Catalunya obtindria, no una autonomia que no fos autonomia, sinó la plena autonomia, el reconeixement de la seva personalitat política, una autonomia, en bona lògica, superior, mai inferior, als projectes que s'havien presentat quan el moviment català estava dirigit per les personalitats monàrquiques de dretes de Catalunya i que havien tingut l'assistència i el vot favorable d'aquelles diverses personalitats a les quals he fet referència”.

4. Estatut

Entrevista a La Humanitat el 9 de setembre de 1931

“L'Estatut és ja una realitat i esperem que ben aviat podran també ésser-ho les reformes socials i polítiques que constitueixen el principi del nostre programa. Tinc plena confiança en l'esperit constructiu del nostre poble. L'Estatut és bo, tota vegada que en ell hi ha un mínimum de facultats autònomes suficients perquè Catalunya pugui iniciar l'exercici de la seva capacitat política. En mans dels catalans, l'Estatut és un punt de partida per a una obra de govern”.

5. República

14 d'abril de 1931. Companys entra a l'Ajuntament i Martínez Domingo oposa resistència

“Els homes d'Esquerra Republicana hem promès al poble de Barcelona que, si guanyàvem les eleccions, foragitaríem l'Ajuntament monàrquic i usurpador. Per tant, venim a fer-nos càrrec del govern de la ciutat i a proclamar la República".

6. La coalició d'esquerres.

Article a La Humanitat del 15 d'octubre de 1932

“Sempre he cregut en la gran necessitat existent d'estructurar grans agrupacions polítiques, sempre, però, d'un ideari semblant, especialment en republicanisme i catalanitat. Car han d'ésser aquests els que han de tenir cura de l'aplicació de l'Estatut d'Autonomia que ens ha estat reconeguda”

7. Companys relleva Macià i es converteix en president.

Discurs del 31 de desembre de 1933

“Després de la històrica figura del president Macià no hi ha ningú que pugui substituir-lo dignament. Sento en aquests moments un gran aclaparament i sensació de petitesa i inferioritat. Però, davant la vostra prova de confiança, sigui el que sigui el que em porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República i per la llibertat”.

8 Finançament autonòmic.

Sessió extraordinària del Parlament. 5 de gener de 1934

“El fracàs pitjor del règim autonòmic seria el que es derivaria de tenir uns serveis i no haver rebut la dotació necessària per a complir dignament aquests serveis. Hem de deixar ràpidament resolta la formació i l'ordenació de les finances de la Generalitat; i com que aquesta és una obra catalana, una obra nacional, requerim, per a a tendre aquesta tasca, la cooperació i la solidaritat de totes les forces catalanes i de tots els sectors de Catalunya”.

9. Atur.

Sessió extraordinària del Parlament. 5 de gener de 1934

“No hi ha tampoc a Catalunya, amb caràcter greu, el problema de l'atur forçós. Però els homes del Govern creuen que només que hi hagi un obrer, un home que cerqui feina i no en trobi i passi misèria, el problema ja existeix, i aquell home és un terrible interrogant davant de la societat i davant dels homes que han d'ésser germans i tenen, per igual, dret a la vida”.

10. Sanitat pública i la llei de cooperació agrícola.

Sessió extraordinària del Parlament. 5 de gener de 1934

“El Govern es preocuparà, també, de tots aquells problemes que es relacionen amb la qüestió social, com el sentit cooperativista de la vida, la sanitat, la cultura. La tasca iniciada s'aguditzarà. La sanitat s'ha d'estendre a tots els nostres medis rurals. Hi ha una llei aprovada de cooperació agrícola, i s'ha d'aprovar encara una llei de bases de cooperació. Aspirem a significar un Govern de superació i de transformació econòmica i social, dintre de les responsabilitats de cada moment”.

11. Pena de mort.

Entrevista a La Ramba (1934)

“Sóc enemic natural de la pena de mort. No crec en l'exemplaritat de la pena capital. Crec que les veus que han sorgit ara favorables a la pena de mort han nascut de l'onada de criminalitat que hem patit. Per acabar amb això el que cal és una política forta i severa exempta sempre de crueltat".

12. Fets del 6 d'Octubre.

Discurs del 6 d'octubre de 1934

“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i, en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel de bastir una República Federal lliure i magnífica. El Govern de Catalunya estarà en tot moment en contacte amb el poble. Aspirem a establir a Catalunya el reducte indestructible de les essències de la República. Invito a tots els catalans a l'obediència al Govern i a què ningú no desacati les seves ordres”.

13. Fets del 6 d'Octubre.

Carta a Jaume Creus. 5 d'abril de 1935

"He rebut la vostra carta, amic Creus, amb la fulla que acompanya. No val la pena lo que diu. Ademés, lo interessant és que cada un consulti o pugui consultar cara a cara amb la seva consciència. Res més. Ací bé. Estem en dies de crisi. Veurem com se resoldrà. De moment tenim la sensació de que la CEDA passa un tràngol poc ventatjós per a ella. No pot, però, avançar-se res. El nostre judici crec que se veurà a primers de maig. L’espero amb impaciència. No per la sentència, que no importa, sinó perquè vegin com se comporta un català”.

14. Fets del 6 d'Octubre

Carta des de la presó. Maig del 1935

“Sou injust amb Azaña. No oblideu una realitat: la República va venir per les urnes, fou un aixecament antialfonsí. Cal posar-se en aquells moments... Amb tot, el resultat de les Constituents fou un triomf formidable de les esquerres. Cent socialistes, seixanta radicals-socialistes i quaranta Esquerra Republicana. Les primeres eleccions foren República o Monarquia. Les segones (les Constituents) assenyalaren el camí que havia de seguir la República... Jo –en nom d'Esquerra Republicana de Catalunya– vaig dir que un govern en què hi havia socialistes i conservadors no podia realitzar una obra definida”.

15. Eleccions de 1936

Entrevista amb El Diluvio. Febrer de 1936

“És segur el triomf de les esquerres, que ofereixen un programa seriós, d'autèntica transformació evolutiva. Tinc una fe cega en el triomf dels republicans autonomistes. Mai hi ha hagut més motius d'ordre moral, doctrinal i emotiu perquè triomfin. A més, les dretes acaben de governar i han destruït per la seva incapacitat l'economia del país i han alimentat l'odi, sembrant passions de violència”.

16. Justícia social

Companys surt de la presó després de les eleccions del febrer de 1936 i torna a ser president. Discurs del 26 de març de 1936

“Les lleis que tenim en projecte seguiran el seu camí: la llei del referèndum, la llei electoral amb les directrius que jo havia assenyalat, les que fan referència al desenvolupament de la cultura i del cooperativisme, les d'assistència social, problema que avui està encara dissortadament en els seus inicis, la protecció del treball i dels afanys legítims de justícia i d'ascensió de les classes proletàries”.

17. Aixecament del 18 de juliol.

Discurs del juliol de 1936

“Els exèrcits mercenaris arribats del Marroc, conduïts per aquella burocràcia militar de la qual us parlava abans, seran anihilats pel nostre poble si intenten penetrar a Catalunya. Nosaltres tenim l'impuls del combat. No saben els enemics encara com som capaços d'encendre en el cor de la multitud la flama de l'heroisme. Quedaria Catalunya sola i guanyaríem la guerra!”

18. Cop d'estat de Franco i la corrupció de l'exèrcit

Entrevista de l'escriptor i periodista alemany Hanns-Erich Kaminski

“El 19 de juliol es tracta d'un problema capital per a la història espanyola. L'exèrcit es va aixecar contra el govern legal, l'exèrcit del que mai no s'ha sentit a parlar com no sigui per les seves revoltes o quan es descobria un nou afer de corrupció. És l'exèrcit de Filipines, de Cuba, de Marroc, l'exèrcit que ha perdut totes les guerres sense haver guanyat una sola batalla. I els seus aliats eren els senyorassos feudals dels latifundis que explotaven llurs obrers com a negrers”.

19. Guerra Civil i feixisme

Entrevista a New Chronicle l'agost de 1936

“Rebutjo en rodó la possibilitat que els feixistes arribin a dominar enlloc d'Espanya. Comptem amb la indústria, amb les armes i la moral. No obstant, admetent la suposició que Madrid caigués en poder dels feixistes, perquè arribés a dominar ací haurien de matar tots els catalans. El feixisme no troba cap classe social on recolzar-se. El sistema capitalista ha quedat arruïnat per la mateixa bogeria que ha comès, i no hi ha manera de sembrar dissensions entre nosaltres i el proletariat”.

20. El 19 de juliol i la propietat privada.

Entrevista al diari britànic New Chronicle l'agost de 1936

“Aquest problema –la qüestió de les terres a Rússia– no existeix a Catalunya, que no és un país de grans propietats. Però el govern d'esquerres que ha resultat de les eleccions ja havia resolt la qüestió del repartiment de terres. Sacrificarem la gran propietat privada perquè cal intensificar la producció i per les necessitats de la col·lectivitat. El pagès només podrà posseir una quantitat limitada de terra, però és útil –indispensable– donar-li la il·lusió de la propietat”.

21. El 19 de juliol i el clericalisme, militarisme i latifundisme.

Entrevista al diari francès Vu l'agost de 1936

“A casa nostra hi ha tres institucions profundament odioses amb les quals el poble, cada any, està més indignat. He anomenat el clericalisme, el militarisme i el latifundisme. Veieu, aquests són tres vicis inherents a la història del nostre país i que, fins ara, res no havia pogut anihilar, ja que mai no havíem conegut la veritable revolució política, tan sols pronunciaments. Quan fa unes quantes setmanes l'exèrcit s'ha posat en moviment contra el poble, finalment aquest s'ha despertat. I el despertar del poble és terrible”.

22. Franklin Roosevelt i els Estats Units.

Entrevista al diari Le Petit Journal. Gener de 1937

“Considero Roosevelt com el representant més simpàtic i potser més fort de la idea democràtica al món. És per això que vaig saludar el seu triomf com una victòria de la pau. Quant a les recents trameses de material al govern legal, fou un gest simbòlic de solidaritat del poble americà, que potser és el poble que més estima la llibertat”.

23. Burgesia.

Declaracions de 1937

“Jo no em convertiré en la defensa de la burgesia com ells creuen. Ni molt menys. Defensar els seus privilegis, el seu anquilosament, la seva incapacitat, mai. Defensaré una evolució normal del règim econòmic imperant, cap a solucions més humanes. I, per dir-ho d'una altra manera, més cristianes. En tindria prou, per fer-ho possible, si les classes més conservadores acceptessin almenys els postulats del catolicisme.

24. Guerra Civil.

15 de març de 1938

“Catalunya ha fet molt per la guerra i jo asseguro que ho donarà tot, perquè el triomf en la guerra és la llibertat i la pau. Els soldats catalans lluiten en centenars de milers a tots els fronts de la República. El petit escut de bronze amb les quatre barres de la nostra senyera damunt del pit dóna braó als catalans afilerats en les rengleres de combatents que presideix la bandera gloriosa de l'Espanya autònoma i democràtica que combat per la seva independència. La pólvora de Catalunya i els instruments de guerra sortits de Catalunya són una nova contribució a l'aixecament hispànic per la defensa del seu patrimoni territorial i espiritual”.

25. Guerra Civil.

Discurs del 30 de març de 1938

“Ara els exèrcits estrangers són a les portes de casa nostra. [...] Si les seves plantes trepitgessin el territori català s’estremiria el subsòl de Catalunya i les nostres muntanyes tremolarien de vergonya. El nostre idioma seria perseguit, les nostres institucions escarnides, la nostra gent sotmesa, els nostres costums befats. [...] Catalans! Catalans! A lluitar i a treballar. A resistir, perquè resistir és el triomf. [...] La bandera de la República enlaire, flamejant al vent els seus plecs i coberta de glòria davant del món impàvid. I sobre el pit dels catalans i impresa en la seva ànima, la senyera de les quatre barres. I tots junts a la resistència obstinada i terrible per a preparar la propera empenta que foragiti els invasors de tot el territori de la República”.

26. Companys i la República Espanyola.

Carta a Negrín del 23 d'abril de 1938

“I això no és falta d'amor ni minva dels sentiments d'intensa i indestructible solidaritat sinó un mer i simptomàtic exponent del fet polític: l'existència de Catalunya com a personalitat col·lectiva, definida i pròpia”.

27. La derrota.

Carta de Companys al seu amic i advocat Angel Ossorio el 26 de juny de 1939

Barcelona no podia defensar-se, l'havia de defensar l'exèrcit, en tot cas. Havien sigut cridats a files des dels 17 als 45 anys i fins als 50 per a fortificacions. A Barcelona només hi havia ferits, vells i nens. Ni armes. Dies abans vam haver d'entregar al front fins i tot els fusells de la policia, a la qual li van donar revòlvers; es recollien i es buscaven fusells d'un en un. No n'hi havia. Negrín ja sabia que Barcelona no podia defensar-se ni unes hores.

28. Exili.

Carta de Lluís Companys a la seva filla Maria (Mèxic), un cop ha esclatat la Segona Guerra Mundial

“Et vaig dir que el meu deure era continuar aquí, a França. I ara que ha esclatat aquest terrible conflicte, cada un ha de complir el seu deure. I ara l’haig de continuar complint a França, al costat dels exiliats catalans que hi viuen”.

29. Exili.

Carta de Companys a Nadal i Mallol (gener de 1940)

“Ara som a l’exili, i la conducta de tots pot influenciar moltes coses. L’únic que compta és Catalunya. Sia el que vulgui que hagi de sofrir d’injustícies i de passions, tots som catalans, i no vull veure més que catalans, fins els que no ho semblin. La meva persona ni cap altra valen res, davant de la responsabilitat del demà en la situació de Catalunya avui. No seré obstacle a res, ni vull res més que servir a Catalunya”.

30. Segona Guerra Mundial.

Carta a Miravitlles el 23 de maig de 1940

“Estic convençut que tothom actuarà assenyadament, tal com he respost i com he escrit als meus amics. Igualment, us ho repeteixo, faré allò que ells creguin i si cal una [il·legible], poden fer els passos que actualment siguin necessaris.
Jo, igual que tu, tinc una fe absoluta en la victòria dels aliats. No és possible que els valors morals de la humanitat siguin trepitjats. Per damunt de tot, cal respondre amb la confiança, l’optimisme enèrgic, la serenitat tranquil·la, segura, i la resolució ferotge. Importa una cosa: la victòria. I França l’obtindrà, i amb França el món civilitzat”.

31. Torturat i sentenciat.

Interrogatori a Companys. 18 de setembre de 1940

“I per acabar la seva declaració, ha d'exposar que pel que fa a les manifestacions que ha fet s'haurà de tenir en compte que per falta de memòria veu les coses com una nebulosa, perquè ha patit a França recentment una tragèdia íntima i per la incomunicació que ha patit i que declara i reconeix que sempre ha fet tot el possible per la causa que va defensar”.

32. El comiat.

13 d'octubre de 1940. Carta a Carme Ballester

“No admetis, doncs, condol i no ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per a tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís”.

Més continguts de