CRÍTICA ARTS ESCÈNIQUES

Compte amb el mòbil, que pot ser un gólem

Crítica de 'Golem' a El Canal de Salt

El gólem és un ésser fantàstic d’argila de la mitologia jueva que vam conèixer per la novel·la de Gustav Meyrink i la pel·lícula de Henrik Galeen i Paul Wegener, inspirada en la llegenda del rabí Judah Loew de Praga, un personatge històric del segle XVI que l’hauria creat perquè l’ajudés en les feines domèstiques i perquè el protegís enfront qualsevol persecució. És a dir, el que avui seria un assistent robòtic que millora la vida de l’ésser humà, tot i que, com passava al llibre i la pel·lícula i passa a l’obra de la companyia britànica 1927, no deixa de tenir els seus perills.

La companyia 1927, que visita el festival Temporada Alta per primer cop, mira el mite sobre una història original amb alguna picada d’ullet a la pel·lícula (el barret del gólem 2) en un espectacle que no s’assembla a res del que hem conegut. Una faula distòpica que hibrida la paraula, el moviment, la música, el cinema i l’animació, feta a mà per Paul Barrit ( chapeau! ) en una experiència única. És una creació aixecada amb una qualitat tècnica aclaparadora, una precisió interpretativa fascinant i una estètica hipnòtica que recrea les avantguardes dels anys vint del segle passat en una mena de fascinant novel·la gràfica.

És una funció eminentment visual amb un argument senzill que alerta d’un tema que tot sovint treu el cap en els mitjans de comunicació arran del desenvolupament de la dita intel·ligència artificial. Una alerta i una conclusió que es fan paleses en la nostra societat del segleXXI quan veiem cues de gent fent nit davant d’una botiga per comprar l’últim model de mòbil sense el qual sembla que no poden viure, tal com passarà al protagonista amb el model gólem 3, o si recordem l’exposició Humans del CCCB, amb un home que tenia un xip al cervell per controlar les seves comunicacions.

Més continguts de