Memòria històrica
Cultura 13/09/2017

El Congrés espanyol declara nul·la la condemna a mort de Companys

La iniciativa del PSOE tira endavant amb el suport d'Units Podem, PDECat i PNB i l'abstenció de Cs

Antoni Ribas Tur
3 min
Lluís Companys

BarcelonaEl Congrés espanyol va declarar ahir nul·la la sentència per la qual el president Lluís Companys va ser executat el 6 d’octubre del 1940, gràcies a una iniciativa del PSOE que va tirar endavant amb el suport d’Units Podem, el PDECat i el PNB i l’abstenció de Ciutadans. El PP i ERC hi van votar en contra. El text de la iniciativa qualifica la sentència i una altra anterior de l’any 1939 d’“il·legítimes, radicalment nul·les i injustes”, però no té efectes jurídics. També subratlla que “manquen absolutament d’eficàcia i validesa” i es reitera la il·legitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, els Tribunals de Repressió i els consells de guerra franquistes, així com les condemnes i sancions que van dictar.

La iniciativa també incloïa una esmena d’Units Podem que reconeix “l’honorabilitat de totes les víctimes de la repressió franquista” com a “acte de reparació del dolor que van patir” i com a “restitució de la seva memòria”. El resultat de la votació va ser de 168 vots a favor, 141 en contra i 32 abstencions. ERC hi va votar en contra perquè els republicans reclamen una actuació més profunda: la reforma de la llei de memòria històrica, aprovada l’any 2007 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Joan Tardà va criticar els socialistes perquè no els van donar suport en propostes anteriors per declarar la nul·litat amb un canvi legal i va demanar que no es “manipuli” les “víctimes d’ERC”. En un article publicat al febrer, va criticar que “Espanya no ha sigut capaç d’homologar-se a la resta d’estats pel que fa a l’assumpció de la doctrina de les Nacions Unides referent als crims contra la humanitat i al reconeixement del dret inalienable a la veritat i del deure de recordar”, i que aquest fet fa que es parli internacionalment del “model espanyol d’impunitat”. El PDECat hi va votar a favor, però Jordi Xuclà també va demanar que cal anar “més enllà” i reformar la llei de memòria històrica.

Tot i que la Fiscalia General de l’Estat va considerar que la il·legitimitat recollida a la llei de memòria històrica comportava “nul·litat de ple dret”, les víctimes, associacions i bona part de la societat han seguit demanant la nul·litat de les sentències. La socialista Meritxell Batet va admetre la il·legalitat dels tribunals i sentències franquistes i que la llei de memòria històrica “no ha sigut suficient per reparar la ferida” de les víctimes. Xavier Domènech, del grup parlamentari d’Units Podem, va acusar els socialistes de contradir-se, perquè no van donar suport a ERC en iniciatives anteriors. Pel que fa a l’anul·lació de les sentències, creuen que cal tenir “més valentia” i buscar que es declarin nul·les totes les sentències del franquisme. Mikel Legarda, del PNB, hi va votar a favor i va insistir que cal pensar en una reforma legal. Tant Units Podem com el PDECat no van passar per alt que la iniciativa s’aprovi en ple procés sobiranista i van assenyalar el grup socialista. Mentre que Domènech va dir que la iniciativa s’ha aprovat en “plena crisi de relacions entre Catalunya i l’estat espanyol”, Xuclà va reclamar que els socialistes facin “alguna cosa més profunda” respecte a Catalunya.

El PP va argumentar el seu vot negatiu amb duresa. Considera que la llei de memòria històrica ja va reconèixer les víctimes i les seves famílies, tot i que admet que la sentència va ser “il·legítima” i “dictada sense garanties”. Alícia Sánchez-Camacho, del PP, va atiar el debat afirmant que Companys no és “cap màrtir” i el va qualificar de “colpista”. Ciutadans es va abstenir basant-se en el consens que va assolir la llei de memòria històrica.

La nul·litat de les sentències contra Companys es produeix després que el Parlament aprovés a finals de juny la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra franquistes a Catalunya.

stats