La Constitució, la cultura i la societat que volem

Els deures de l'Estat

Els deures de l'Estat. La Constitució espanyola del 1978, filla de la Transició, estableix uns drets i, esclar, uns deures, per als ciutadans. L'administració de l'estat espanyol s'ocupa que es respectin els deures fil per randa per mitjà de la lícita coacció i la imposició de sancions en cas d'incompliment. Però, i dels drets? L'article 44 de la nostra carta magna diu clarament: "Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tothom té dret". Queda clar? No entrarem en el joc dels polítics, que tot sovint pontifiquen sobre què és i què no és constitucional, sinó que deixarem a cadascú la reflexió de si la mesura del govern de Mariano Rajoy d'apujar l'IVA de la cultura del 8% al 21% a partir de l'1 de setembre afavoreix l'accés o posa obstacles per al compliment del deure constitucional.

Més cultes, més humans

Quaranta-tres milions d'espectadors menys, un 20% d'empreses tancades i 4.226 llocs de treball directes perduts són les conseqüències que provocarà en el sector cultural la pujada de l'IVA, segons les estimacions de la Unió d'Associacions Empresarials de la Indústria Cultural Espanyola. Aquesta dada econòmica és només la part visible i quantificable d'una cadena d'esdeveniments molt més intangible, perquè només un ciutadà culte sap copsar la realitat i establir un criteri propi, perquè només un ciutadà -no un simple subjecte de l'administració, que és com ara ens tracta l'Estat- culte és més lliure i més capaç. Perquè cultura i civilització van intrínsecament juntes i, en conseqüència, conformen una comunitat més sensible, més sàvia i més humana. No és això el que volem?

Reflexió desencantada

Estem vivint un temps de retallades en tots els àmbits. I l'udol dels creadors és cada vegada més agut. A poc a poc el pragmatisme econòmic va calant com la fina pluja en totes les estructures socials i, de sobte, ens adonem que ens hem convertit en éssers superflus, que malgrat tots els nostres esforços i tots els nostres escrits, malgrat la defensa a ultrança d'uns valors diferents a l'economicisme, o precisament a causa d'això, pertanyem a aquesta legió de ciutadans incauts que naveguen des de fa temps entre els bastidors culturals amb la insensata aspiració de gaudir d'una humanitat pensant.