Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

La Criolla, el local on tot era possible

Paco Villar publica la crònica de la sala més transgressora i turística del Barri Xino

Quan encara no existia la turismofòbia, a finals dels anys vint i principis dels trenta del segle passat, al carrer Cid del Barri Xino va aparèixer un local que entusiasmava estrangers i autòctons: La Criolla. El 1925, Antonio Sacristán i el seu soci, Valentí Gabarró, van transformar els baixos d’una antiga fàbrica de filats en el bar-saló de ball més canalla i cosmopolita de la història de la ciutat. Fins aquell sòrdid carrer, on els assassinats, les bronques i les ganivetades estaven a l’ordre del dia, es desplaçaven aristòcrates, burgesos, polítics, periodistes, militars, artistes i mariners de tots els ports que es barrejaven amb homosexuals de llavis vermells i mans delicades, pistolers, delinqüents, anarquistes, obrers, prostitutes i traficants de droga. La Criolla temptava perquè allà tot era possible. La seva fama va creuar la frontera i periodistes entusiastes en van començar a escriure cròniques en setmanaris d’arreu d’Europa.

Després que el periodista Lluís Permanyer trobés un dels tres àlbums de firmes de l’emblemàtic local, Paco Villar va decidir explicar la història d’aquest local transgressor i cosmopolita a La Criolla. La puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra, 2017). Una de les peculiaritats de La Criolla que Villar destaca és que emocionava tot tipus de públic. Un oficial de l’exèrcit, Bernardo Moll, va quedar fascinat: “La Criolla és una cosa fantàstica existent només a les pel·lícules i a Barcelona. Ni a Londres ni París... només aquí”.

Dedicatòries de Sagarra i Pla

Entre els escriptors que van escriure a l’àlbum de La Criolla hi ha Josep Pla: “Tenen un cafè ple de vida, que és un gran element turístic i ens fa quedar molt bé”. Josep Maria de Sagarra li dedicava un vers: “Barreja de tristesa i d’alegria, / i sobretot molta olla, / no es pot negar que La Criolla / té un cent per cent de poesia”. Altres artistes com Ricard Opisso, Julio Torres o Marcel·lí Porta hi van deixar els seus dibuixos. “Hi ha molts barcelonins que mai havien posat un peu al Barri Xino i hi van per primera vegada per anar a La Criolla”, assegura Villar.

L’actriu Margarita Xirgu, el premi Nobel Jacinto Benavente, l’actor Douglas Fairbanks, la filòsofa Simone Weil o el poeta Jean Genet són alguns dels il·lustres clients de La Criolla. “Tancava molt tard i tenia una il·luminació llampant, amb focus; alternaven l’orquestra amb el gramòfon, va ser un dels primers llocs on es ballava amb discos i l’ambient era inimitable, d’una absoluta llibertat: es ballava d’una altra manera, es tocava d’una altra manera i hi havia molta desinhibició sexual”, diu Villar. A més, a La Criolla hi havia tràfic de drogues i prostitució femenina i masculina. “A principis dels anys 30 hi havia un reservat especial per als homosexuals”, diu Villar. Era un local força transgressor: en plena eufòria dels concursos de miss, es va decidir celebrar Miss Barri Xino, un peculiar certamen en què els concursants eren travestis.

Turisme femení

Atreia també turisme femení en busca d’exotisme, i a la sala de ball hi confluïen homes i dones de totes les ideologies: “Sobretot va ser un centre de reunió i conspiració d’anarquistes i republicans radicals”, diu Villar. El capità José García Miranda, detingut diversos cops per conspirar contra Primo de Rivera n’era un client habitual i hi va deixar una dedicatòria el 8 de maig del 1931, tres setmanes després de la proclamació de la República: “Soc soldat de la revolució. Avui que tots som iguals, avui que he begut al costat de dones de luxe i de desgraciades, puc dir ple d’esperança i fe (i no dic de caritat perquè és una virtut desconeguda entre els burgesos): Visca la igualtat i la revolució!”.

Bombes i guàrdies borratxos

“L’àlbum de les firmes el guardava el Pepe, el gerent del local, al despatx, que tenia uns sofàs i un mobiliari de luxe, i des del despatx, hi havia una sortida secreta al carrer”, relata Villar. Al local del carrer Cid hi va passar de tot: “Una vegada van entrar uns guàrdies d’assalt borratxíssim, van desenfundar les pistoles i van amenaçar tothom”, explica l’especialista en la història de la ciutat de Barcelona. “Una altra vegada, algú va col·locar un artefacte explosiu al bany però un cambrer el va aconseguir desactivar abans que cremés tota la metxa”, detalla Villar.

Tant el Pepe com La Criolla van tenir un final tràgic. Al Pepe li van disparar tres trets quan estava a punt d’entrar a casa seva i no es va arribar a aclarir qui havia sigut l’assassí. Amb l’esclat de la Guerra Civil, el local més transgressor de Barcelona va tancar les portes. El 24 de setembre del 1938, un avió italià va deixar caure una bomba sobre el local que tant havia entusiasmat clients estrangers i autòctons. Desapareixia un dels llocs que, segons Villar, “va convertir Barcelona en l’avantguarda del turisme europeu dels anys 30”.

L’enigmàtic

Flor de Otoño

Un dels grans atractius de La Criolla eren els tertulians. Un dels més fascinants, la seva fotografia apareix a l’àlbum de dedicatòries, va ser Flor de Otoño. Sabem com era però no el seu veritable nom. Villar afirma que era un homosexual d’esquerres, pistoler i cocaïnòman. La imatge de Flor de Otoño també apareix a Las profesionales del amor (1933), de Gui Befesse. Sobre qui era només hi ha el testimoni d’un article publicat a Mundo Gráfico el 1933. El periodista assegura que té 32 anys i que en fa 15 que està fitxat per la policia. “Es tracta d’un individu perillosíssim, habitual dels grups extremistes i pistoler d’acció”, escriu.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT