"Trump és una amenaça contra la democràcia", denuncien 150 intel·lectuals anglosaxons

Chomsky, Atwood, Amis, Rushdie i Rowling alerten de la intolerància antiprogressista en el debat d'idees

La societat està sent asfixiada per la "moda de l'avergonyiment públic" i la "intolerància". És la denúncia que fan un grup d'uns 150 intel·lectuals, acadèmics i escriptors del món anglosaxó, entre els quals personalitats tan destacades i diverses com Noam Chomsky,  Margaret Atwood, J.K. Rowling, Martin Amis i Salman Rusdhie. La fan en una carta oberta, A letter on justice and open debate, publicada en el número de juliol de la nord-americana Harper's Magazine, que ha aparegut aquest dimecres. 

Rushdie és, potser, una de les víctimes més famoses de la intolerància que s'hi denuncia, després que el 1989 va ser condemnat a mort per l'aiatol·là Khomeini, líder suprem de l'Iran, arran de les presumptes blasfèmies contra l'islam que contenia la seva novel·la Els versos satànics, que s'havia publicat un any abans.  

Els autors que donen suport al manifest saluden molt positivament "les potents protestes per la justícia racial i social que porten a les llargament demanades [i ajornades] exigències de la reforma policial, juntament amb una crida més àmplia a la igualtat i a la inclusió en la nostra societat, sobretot en l'educació superior, el periodisme, la filantropia i les arts".

Alhora, però, detecten que "les forces de l'antiprogressisme [ illiberalism] estan guanyant força a tot el món i tenen un poderós aliat en Donald Trump, que representa una autèntica amenaça per a la democràcia". Però la resistència a aquesta reacció no ha de basar-se en "l'enduriment de la seva pròpia marca de dogma o de coacció, que els demagogs de dretes ja exploten", diuen. Els intel·lectuals que signen el manifest sostenen que la "inclusió democràtica que volem només es pot aconseguir si parlem del clima intolerant que s'ha instaurat per totes arreu".

Una intolerància en el debat cultural que ha dut, per exemple, a criticar la creadora de Harry Potter, J.K. Rowling, per uns comentaris fets a Twitter en què, segons els seus detractors, atacava les persones transsexuals. En realitat, però, Rowling només intentava destacar les diferències de sexe i en cap moment va desqualificar cap opció sexual. Les seves paraules, malinterpretades, van comportar durs atacs d'algunes de les estrelles de les pel·lícules basades en les aventures del seu personatge. Entre d'altres, Daniel Radcliffe i Eddie Redmayne.

Rowling ha divulgat des del seu compte de Twitter el compromís amb l'esperit del text aparegut al  Harper's Magazine. "Estic molt orgullosa d'haver signat aquesta carta en defensa dels principis fundacionals d'una societat lliure: debat obert i llibertat de pensament i d'expressió".

  

Una de les piulades suposadament polèmiques de Rowling, feta a principis de juny, deia: "Si el sexe no és real, no hi ha cap atracció del mateix sexe. Si el sexe no és real, la realitat viscuda de les dones a nivell mundial s'esborra. Conec i estimo les persones trans, però esborrar el concepte de sexe elimina la capacitat de molts de discutir de manera significativa sobre la seva vida. Dir la veritat no és odiar".

Amb aquesta piulada, l'escriptora es ratificava en una d'anterior en què havia contestat a un article publicat en línia on es parlava de "persones que menstruen", en comptes de dones. La seva piulada, irònica, deia: "Estic segur que hi havia una paraula per a aquestes persones. Algú m'ajuda a torbar-la? Wumben? Wimpund? Woomud?" Posteriorment, en un article del seu bloc, aparegut el 10 de juny, Rowling va defensar la seva posició per parlar d'espais exclusius per a dones, i va revelar un passat familiar en què va patir abusos en l'àmbit familiar.  L'afer Rowling no s'esmenta específicament a la carta dels intel·lectuals però sí el de  la Fundació Booker Prize, que ha abolit les funcions de la baronessa Nicholson, vicepresidenta honorària, després que fos acusada d'homofòbia i de sentiments antitrans.

Més enllà de fets puntuals, però, els intel·lectuals alerten contra la intolerància de la correcció política, que pot conduir a una "cancel·lació de la cultura". I afirmen: "El lliure intercanvi d'informació i idees, el nucli vital d'una societat lliure, cada dia es fa més estricte. Si bé hem d'esperar això de la dreta radical, la censura també s'està estenent més àmpliament a la nostra cultura: una intolerància cap als punts de vista contraris, una moda per avergonyir en públic i [per condemnar a] l'ostracisme, i la tendència a dissoldre els problemes polítics complexos amb una seguretat moral encegadora", potser una velada referència també al debat generat entorn d'algunes estàtues en relació amb les reivindicacions del moviment Black Lives Matter.

"Defensem el valor d'un discurs a la contra dur i fins i tot càustic des de totes bandes. Però ara massa sovint se senten crides a un càstig ràpid i sever en resposta a les transgressions percebudes de paraula o de pensament".

L'atmosfera "ofegadora perjudicarà finalment les causes més vitals del nostre temps", també afirmen. I es mostren tothora partidaris del debat, l'argument i la persuasió com a eina per "derrotar les males idees" en comptes d'intentar "silenciar-les". Finalment, afegeixen: "Com a escriptors necessitem una cultura que ens deixi espai per a experimentacions, per arriscar-nos i fins i tot per equivocar-nos. Cal preservar la possibilitat d'un desacord de bona fe sense conseqüències professionals greus".